Fòrum de debat social
17 de febrer de 2014 de 18:00 a 20:00h. a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès
Present i Futur del Treball
Ponent:
Josep Maria Reñé, president del Consell de Treball Econòmic i Social de
Catalunya.
Presentador:
Rafael Hinojosa
Moderador:
Joaquim Ferrer
Assistents: 20 persones
Pren la paraula el senyor Hinojosa per fer una
petita referència biogràfica de Josep Maria Reñe de qui destaca el seu passat
com a membre de l’UGT, els seus
diversos càrrecs com a diputat socialista al Parlament de Catalunya i el seu
nomenament com a Conseller de Treball i indústria entre els anys 2003 i 2006 i
com a president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya des de
juny de 2008.
A continuació, Reñé comença la seva intervenció
explicant que la missió del Consell de Treball és traslladar, al Govern de la Generalitat, la opinió consensuada de
sindicats i empresaris en matèria de
treball i de legislació laboral.
Reñé que vol enfocar l’exposició en base a dues
idees: d’una banda les corrents de fons que ajuden a emmarcar què està passant
i què pot passar d’ara endavant i, d’altra, mostrarà unes gràfiques que
expliquen la situació concreta a l’actualitat.
Segons Reñe, la solució a l’atur que hi ha en
aquest moments és el treball perquè l’atur és una conseqüència de que no hi
hagi un treball decent. El treball i les relacions laborals s’han d’ajustar al
model de producció, a l’estructura econòmica i no a l’inrevés.
Parla de les diferents tipus d’industrialització
que hi ha hagut històricament i els canvis que hi ha hagut en la organització
del treball. Comenta que a partir dels anys 80 comença a visualitzar-se que cal
comptar no només amb la força de treball sinó també amb el coneixement. Això és especialment remarcable amb
l’aparició dels sector dels serveis. S’inicia un període de terciarització que
fa canviar el paper del treballador perquè canvia el mercat. Amb la globalització, és molt més difícil controlar
el mercat i hi ha una incapacitat de programar-lo la qual cosa fa que aparegui
la flexibilització. La resposta de les empreses a la flexibilització es
produeix a través de dos mecanismes. O bé organitzen la seva feina interior per
adaptar-se -treballadors polivalents, amb més coneixements i capacitat
d’adaptació- o bé reduint la plantilla, externalitzant serveis. Aquesta darrera
forma de treball aporta poc valor afegit.
Actualment, diu Reñé, el problema de l’atur ve
de l’economia no del mercat de treball. (20 min) Comenta que la crisi no ha
afectat a tothom per igual. Els sectors de la construcció, la indústria i el comerç i l’hosteleria, que representen
el 50% de l’economia, han generat la pèrdua de més del 86% de llocs de treball
en el període 2007-2013. Mentrestant,
altres sectors com l’Administració Pública, l’educació, la sanitat i el
transport han creat llocs de treball tant en l’àmbit públic com en el privat,
amb perfils laborals d’alta i baixa qualificació al mateix temps.
Reñe diu que s’està perdent població en edat
laboral, especialment en el cas de la població jove de 16 a 24 anys, la qual
cosa fa envellir la població, es a dir, menys persones han de generar més
riquesa per atendre les necessitats de tota la població.
Qui està treballant, pregunta Reñe?
Principalment persones amb titulació superior,
amb un percentatge excessivament alt –un 40%- per a l’economia catalana,
ocupant treballs a vegades de nivells inferiors als seus estudis. Explica que
els 2020, necessitarem que el 30% dels llocs de treball siguin per a titulats
superiors, el 50% per a titulacions mitjanes i el 20% per a persones sense
titulació. Actualment, les dades són del 40%, 24% i 36% respectivament.
Persones amb més formació ocupen llocs de treball de menys qualificació
sobretot perquè s’ha destruït més llocs de treball menys qualificats.
En els darrers anys l’atur ha crescut de manera
desmesurada. L’any 2005 la tassa d’atur se situava en el 7% mentre el 2013 ha
arribat al 23% i ha afectat a totes les franges d’edat malgrat que les xifres
diuen que ha afectat més quan més jove s’és. La tassa d’atur jove sempre dobla
la tassa general.
Un dels altres problemes és que l’atur s’està
cronificant amb més de mig milió de persones amb més d’un any aturats. El
perfil de les persones amb atur de llarga durada no correspon a aspectes com
l’edat ni el gènere sinó el nivell de formació adequada al mercat laboral. Reñe
posa com exemple la franja de població entre el 16 i els 24 anys per dir que la
tassa d’atur entre els que no tenen cap nivell d’estudis arriba al 78% mentre que
en aquells que tenen estudis superiors se situa al voltant del 33%, per sota de
la mitjana dels joves.
Segons Reñe, els estudis ens situen en un futur
on els llocs de treball necessitaran d’un major coneixement, més formació i una
millor capacitat d’adaptació. Actualment, si bé el nivell de formació és alt,
les persones que estan a l’atur tenen un nivell baix o molt baix. Cal que
replantejar les polítiques d’ocupació, prioritzar que les persones que estan a
l’atur tinguin almenys una titulació com l’ESO que permet accedir a un nivell
de formació professional més alt i dur a terme programes de formació permanent
a les empreses.
En aquest moment pren la paraula el moderador,
Joaquim Ferrer, per donar pas a les intervencions del públic.
La primera intervenció planteja dues qüestions.
La primera és la manca de coordinació entre el sistema universitari i les
necessitats reals de les empreses. Quan
parlem de flexibilitat estem parlant de que es treballarà des d’un espai virtual
com a freelance i sense assalariats.
Reñe respon que, respecte a la formació, les
persones que s’han incorporat als mòduls de formació professional quasi iguala
als que ho fan al batxillerat però que això arriba tard al mercat de treball i
caldrà forçar la formació en les llocs de treball. Caldria millorar els tipus
de titulació en relació a la demanda del mercat de treball. Pel que fa a la
flexibilitat Reñe comenta que es referia a la flexibilitat basada en
l’adaptació en el lloc de treball perquè les empreses necessitaran canviar les
formes en l’organització del treball. Les relacions entre treballador i empresa
es basaran en la negociació entre les parts per a la gestió dels recursos i
actualment les TIC permeten aquest flexibilitat la qual cosa permet també la
descentralització de la presa de decisions.
La segona persona que intervé planteja tres
qüestions. La primera és si encara s’han de fer polítiques de formació encarades a la plena ocupació o si aquest
escenari ja no correspon a la societat actual. La segona és sobre la qualitat
de l’ocupació que és que crea i el model econòmic que s’està desenvolupar a
Catalunya i la tercera és per saber què en pensa sobre la reforma laboral, la
capacitat de negociació dels sindicats i el seu paper.
Comenta Reñe que, com ha respost
anteriorment, el model tradicional de treball ha canviat malgrat que continua
sent una font de socialització i de relació dins la societat. El que ha canviat
és que una persona no necessariament tindrà la mateixa professió al llarg de la
vida o bé aquesta canviarà la manera de fer. La plena ocupació entesa com el
que es produïa en l’època de la industrialització –centenars de persones anant
a treballar al mateix lloc- no és donarà però si ho entenem com un conjunt de
persones amb la capacitat de desenvolupar un treball aleshores si que es
possible que es doni. La seguretat en el treball vindrà de la pròpia capacitat
-flexibilitat i formació- d’ocupar-se no de mantenir el mateix lloc de
treball. Pel que fa al model econòmic,
Reñé, pensa que a Catalunya cal generar més activitat econòmica de més valor
afegit malgrat no és el que s’està passant actualment. Respecte al paper dels
sindicats diu que si es pensa que la solució passa per la negociació cal que
els agents s’hi impliquin i siguin capaços de gestionar la por i l’enuig que hi
ha ara mateix entre els treballadors.
Una tercera intervenció comenta que en
aquest moments tenir un sou de mil euros mensuals és un luxe i que malgrat que
la formació facilita el treball el sou que es rep a canvi és baix en relació a
la formació i que no és gens motivador.
Reñe explica que pocs anys enrere es
comentava que el salari mínim havia d’estar al voltant dels mil euros però que
es cert que actualment estem vivint un deteriorament de les condicions
econòmiques i laborals. Diu que cal
explicar als treballadors que han de continuar formant-se per millorar els
coneixements adquirits perquè el treball anirà canviant i que això ha de
representar un estímul.
Una quarta intervenció demana més
informació sobre la pèrdua de llocs de treball a causa de la reforma laboral i
pregunta si Consell de Treball poden fer propostes al Govern per pal·liar els
efectes econòmics i de drets de la crisi.
Respon Reñé que la reforma laboral no ha
assolit cap dels objectius marcats i que només ha aconseguit devaluar els
salaris. Explica que amb la millora de la productivitat i les exportacions no
en hi ha prou per recuperar-se. Comenta que cal augmentar el consum de les
famílies malgrat que és complicat perquè els salaris són molt baixos. Explica
que el Consell no només fa dictàmens pel Govern sinó que també fa estudis i
informes amb recomanacions al Govern.
Una cinquena intervenció mostra la seva
preocupació perquè la gent amb formació baixarà esglaons en el mercat de
treball ocupant llocs de menys qualificació. Comenta que les persones que les
persones més necessitades seran les que es quedaran sense treball i demana
quina política s’hauria d’aplicar perquè això no sigui així.
Explica Reñé que l’any passat es va
presentar un estudi en el que es plantejava com sortir de la pobresa i que una
de les dades que revelava era que un 13% de la població que està treballant
continua en risc de pobresa mentre que aquesta xifra arriba al 36% entre la
població que està en situació d’atur. Comenta que cal mantenir un mínim nivell
de renda i que també cal incentivar les persones per a que es formin i busquin
feina però que la solució passa sobretot per reactivar l’economia i canviar les
polítiques actuals de contenció perquè es corre el perill d’augmentar les bosses
de pobresa amb la dificultat que comportarà atendre-ho a curt plaç.
Per acabar pren la paraula Joaquim Ferrer
per donar les gràcies als assistents i cloure l’acte.
