Bloc Impuls a l'Acció Social

Resum de la jornada "Treball comunitari a d’altres països"

Dilluns, 18 de gener de 2016
Ateneu Barcelonès

Marta Llobet, doctora en Sociologia i diplomada en Treball Social, presenta la ponència “L’Estat del Benestar al Quebec i a Catalunya”

Hi ha diferents factors que equiparen les dues comunitats: un desenvolupament tardà de l’Estat del Benestar, un rol central de l’ església catòlica, el desenvolupament dels moviments nacionalistes o l’existència de dues llengües oficials.

Visió històrica del Quebec, especialment del que es coneix com la revolució tranquil·la. La etapa de 1945 fins el 1959 al Quebec va haver-hi governs conservadors en aliança amb la jerarquia de l’església catòlica i s’anomena Etapa grisa o Etapa fosca. A partir del 1959-60 hi ha un canvi de govern cap a polítiques revitalitzadores acompanyades de canvis socials. Q era una província del Canadà amb més desigualtats estructurals. L’Estat de Benestar estava a les beceroles i patien desigualtats econòmica envers la resta de províncies del Canadà sobretot les anglòfones.

La Revolució Tranquil·la que comença als anys 60 suposa una modernització i transformació política, econòmica, social i cultural d’inspiració keinesiana. Període d’entusiasme i aspiracions col·lectives per lluitar contra l’exclusió social en el que hi ha un intervencionisme per part de l’Estat en diferents àmbits. Es produeix un desenvolupament de projectes econòmics estratègics per afavorir el control de l’Estat en estructures bàsiques. Hi ha una promoció de l’educació per afavorir la igualtat d’oportunitats. Hi ha una incorporació de la dona al mercat de treball i una mobilització ciutadana que permet la creació de les clíniques populars mentre l’Estat garanteix els serveis bàsics de salut. Es crea un moviment laic de llengua francesa com a corrent reformador de l’església catòlica. També hi juga un paper destacat el moviment feminista en denunciar les desigualtats de la societat del Quebec.

La revolució tranquil·la posa les bases de la organització del moviment comunitari. Aquesta organització comunitària té tres tipologies

•        Els moviments socials com a organismes de defensa i promoció dels drets.
•        Els organismes comunitaris que promouen serveis: Tercer Sector, entitats socials sense afany de lucre, etc.
•        El moviment cooperatiu i d’economia social

El moviment comunitari es desenvolupa en diverses etapes:

1.     Anys 60. Nexes amb els moviments de treball comunitària a Catalunya. Creació dels comitès ciutadans per dur a terme diverses accions. Autorganització.

2.     Anys 70. Emergeixen grups populars que comencen a oferir serveis. Professionalització y especialització. Apareixen les oficines de protecció del consumidor i el Front Comú d’Assistits Socials, associació de defensa dels usuaris de serveis socials. Neixen també serveis orientats a persones aturades i d’educació popular i alfabetització. Totes les organitzacions acaben formant part del moviment comunitari autònom.

3.     Anys 80. Desenvolupament de grups  autoanomenats organismes comunitaris orientats als serveis de salut i serveis socials i comencen a rebre finançament públic. Partenariat amb els serveis públics

4.     Anys 90. Desenvolupament d’organitzacions dedicades a la inserció social, de les cooperatives en el món local d’economia social comunitària. Aparició de les Corporacions de desenvolupament econòmic comunitari per atendre la rehabilitació econòmica i social dels barris.

5.     Fins mitjans dels anys 2000. Procés de descentralització tranquil·la. La orientació comunitària es fa des de una dimensió local i territorial i des d’un enfoc global (transversal) intentant donar resposta a totes les necessitats d’un territori..

6.     A partir dels anys 2007-08Impacte de la crisi econòmica acompanyat d’un canvi de govern. Hi ha un procés de reforma de l’Estat del Benestar amb retallades importants en  treball, educació, serveis socials, salut, etc. Ruptura de l’Estat cap a un model de regulació mercantil però no impulsor d’iniciatives de partenariat. Moment d’incerteses pel moviment social comunitari.

Marta Ballester, diplomada en Treball Social i llicenciada en Filologia presenta el resultat de  la tesi sobre intervenció comunitària als serveis social de base des de una perspectiva comparativa entre Barcelona i Mont-real.

Ha fet una recerca comparada entre els models d’intervenció comunitària entre els serveis socials de les dues ciutats. Els serveis socials i de salut al Quebec estan integrats a diferència de Catalunya, amb un volum de professionals i de territori molt extens i una gran diversitat de professionals.  Realitza la comparativa a partir d’alguns eixos:

•       Mandat dels professionals per fer treball comunitari.

A Mont-real si que existeix un mandat explícit integrat en la cartera de serveis com a eix transversal.

A Barcelona no es dona un marc que faciliti el treball comunitari.

•       Document marc de referencia a la pràctica.

A Mont-real hi ha una Carta (CROC) que delimita l’encàrrec dels àmbits, funcions, etc. aprovat pel centre i elaborat pels professionals.

A Barcelona no hi ha un document equivalent. L’Ajuntament de Barcelona ha fet publicacions però de manera genèrica per a tots els centres.

•       Rol que juga una comunitat de pràctica.

A Mont-real hi ha una comunitat de pràctica de les persones que treballen en els centres del Quebec ha contribuït a consolidar el treball comunitari dins la xarxa pública.

A Barcelona no existeix aquesta comunitat ni cap col·lectiu similar.

•       Tipologies d’intervenció en relació a diferents  àmbits i temàtiques.

A Mont-real s’intervé en àmbits i topologies molt diverses (joventut, infància, toxicomanies, seguretat alimentaria, salut menta, medi ambient, etc.) incidint en problemàtiques estructurals del territori.

A Barcelona la intervenció en les temàtiques està condicionada per les necessitats concretes de la població.

• Ubicació del centre en dinàmiques del territori.

A Mont-real hi ha una centralitat en la xarxa comunitària. Hi ha una presencia continuada en els barris per part dels professional, són una corretja de transmissió cap als centres. Les intervencions són  tranversals i ajustades a les necessitat del territori que permet una actualització del diagnòstics de manera periòdica.

A Barcelona té un Pla de desenvolupament comunitari però la presencia del professionals en el territori es baixa.

•       Tipus de població.

A Mont-real els organitzadors comunitaris no tenen una relació directa amb els usuaris dels serveis.

A Barcelona els professional que fan intervenció comunitària treballen de manera directa amb els usuaris

• Perfil professional.

A Montreal els professional estan més especialitzats .

A Barcelona tenen un perfil més generalista.

A continuació s’obre un torn de preguntes

El moviment comunitari és responsabilitat de l’administració del Quebec o d’uns moviments socials? Quina és la relació laboral dels professionals?

Marta LLobet. Quan es parla de moviment comunitari es parla de moviments socials, del Tercer Sector i de les cooperatives i d’economia social. Són ells mateixos els que s’autoanomenen moviment comunitari.

Marta Ballester. Els professional tenen el mateix estatus dels professionals que treballen en els centres de salut, per exemple. Els equips tenen capacitat per contractar els professionals directament.

Quin paper hi juguen els partits polítics i els sindicats?

M.LL. En els inicis  (60-70) els sindicat juguen un paper important vinculats amb la mobilització col·lectiva. El moviment comunitari rep un reconeixement  explícit de l’Estat per la seva funció clau. Tot i això, hi ha matisos segons cada partit polític. Hi ha una part del partits o de dirigents polítics que formen part del moviment comunitari.

Sabeu si a Catalunya hi ha algun intent de fer agrupacions professionals?

M.B. A Mont-real si que hi ha comunitats de pràctiques que comparteixen experiències que donen marcs de referència sobretot en generació de documentació. Al Quebec s’agrupen els professionals dels sistema de salut i serveis socials que poden tenir una formació de base també és molt diferent. Aquí hi ha una primacia de la formació per part dels col·legis professionals que fa que els professional estiguin més diversificats.

M.LL. És important destacar que al Quebec les comunitats de pràctiques neixen en un moment d’incertesa professional, el que va facilitar l’agrupació.

Heu dit que al Quebec hi ha perfils professionals d’àmbits molt diferents, la formació específica es fa través d’alguna carrera universitària?  

M.B. Tenen formacions de base molt diferent però adquireixen la seva experiència des dels organismes dels moviments comunitaris o les comunitats de pràctiques.

M.LL: La formació especialitzada està vinculada la les universitats però moltes persones es formen sent ciutadans o des de  les cooperatives.  Aquí caldria una formació especialitzada però també caldria reconèixer com a formació la feina de moltes persones que estan treballant en espais comunitaris. El moviment comunitari està molt lligat al món acadèmic al Quebec sobretot pels centres de recerca reconegut per les universitats..

Com veieu el món avui aquí?

M. LL. Hi ha mols moviments socials però no es pot perdre la visió comunitària des d’un punt de vista estratègic que potser no tenim aquí. Al Quebec publiquen tot el que fan i aquí caldria socialitzar tot el coneixement que permetria aliances entre diferents sectors.

Hi ha diferències al Quebec entre el món rural i l’urbà?  En les problemàtiques com treball, educació, formació ocupacional, etc.?

M. LL. Si, hi ha clares diferencies entre el món rural i l’urbà. Als anys 90 es va posar en marxa un organisme per treballar en el món rural. Al Quebec hi ha poblacions autòctones que es  concentren en determinats lloc i sovint són empobrides i poc desenvolupades mentre d’altres estan desenvolupades en àmbits específics com turisme..

Els temes com treball, salut, etc. estan organitzats a nivell provincial però hi ha una tradició de que el desenvolupament es faci entre els diferents actors, hi estan acostumats. El treballador comunitari fa de nexe d’unió.