L’actual reforma laboral
Ponents:
Carles Campuzano, diputat de CiU i Jesús Membrado, diputat del PSOE
Moderador:
Rafael Hinojosa · Coordinadora: Rosa Domènech
Assisteixen
unes 45 persones.
Presentació del debat a càrrec
de Rafael Hinojosa
Les relacions socials estan en moviment
constant i per tant, les relacions laborals també varien i cal actualitzar-ne
la seva regulació; cal reformar la norma que les regula. Des d’aquesta
necessitat junt amb la voluntat de lluitar contra l’atur, en neixen totes les
reformes laborals que s’han fet a l’Estat espanyol.
La lluita contra l’atur sempre ha estat
complicada, i més en el nostre país doncs sempre tenim uns nivells superiors
d’aturats a la mitjana europea (fruit de l’atur estructural) i per això totes
les reformes laborals ha buscat noves fórmules de contractació (contracte
d’aprenent, regulació de les ETT, etc.) per trobar noves eines que ajudin a
rebaixar aquesta taxa tan negativa. Tot i els esforços realitzats mai s’ha
pogut resoldre aquest problema i és per això que continua sent, a dia d’avui,
l’eix vertebrador de les polítiques públiques de treball. Una altre qüestió que
ha dificultat en determinades ocasions l’obtenció dels resultats desitjats i
que no hem d’oblidar, ha estat la impossibilitat d’arribar acords entre
partits, patronals i sindicats.
Intervenció d’en Carles
Campuzano
La intervenció del diputat de
CiU al Congrés gira entorn a dos preguntes: la
reforma laboral va tard? Pot ajudar a superar la crisi econòmica i els alts
índex d’atur? Al llarg de la seva intervenció s’intentarà desgranar-ne les
respostes.
En els moments en què
l’economia creix, l’atur baixa però no desapareix mai del tot. Aquestes tendències
ens indiquen que l’atur és un problema estructural, però també de formació, de
capacitació i de polítiques públiques.
Des de 2008 el debat de la
reforma laboral està sobre la taula però no és fins aquest 2010 que el Govern
de l’Estat no dóna el pas. Per Convergència i Unió la mesura ha anat tard,
s’hagués hagut de plantejar abans i segurament a hores d’ara es podria haver
evitat un atur tan elevat. CiU s’absté a la votació per aquest retard i les
conseqüències que ha comportat: si s’hagués abordat la problemàtica abans, el
mercat laboral estaria molt millor que a dia d’avui.
Alhora, per aquest partit, les
principals mesures que hauria de tractar la reforma, són les següents:
El mercat de treball és molt
temporal: afecta molt a la gent jove, facilita molt l’acomiadament i la no
renovació dels contractes... fa molt ràpid arribar a la situació d’atur. Cal
evitar-ho. Calen mecanismes de flexibilitat interna, seguint el model alemany,
que permetin alternatives a l’acomiadament. Cal donar més confiança a les
empreses generant un marc regulador més clar, que els hi doni més seguretat a
l’hora de contractar perquè així evitin contractes temporals. El marc actual és
molt dens i fa que els empresaris, a l’hora de contractar personal, utilitzin
tipus de contractació temporal per evitar-se problemes en un futur. Cal
treballar a favor de la confiança de les empreses.
Seguint altres models de països
d’Europa, CiU veu la idea d’un mercat laboral que giri entorn del valor de la
flexibilitat i del valor de la seguretat. Pel què fa al primer, es tracta de
facilitar el dinamisme en el mercat laboral però amb el suport d’unes
polítiques públiques de recol·locació fortes, amb molta formació continuada i
dirigida a les persones treballadores per tal de facilitar trobar altres i
noves feines (valor de seguretat). La nova reforma laboral plantejada pel
Govern espanyol oblida la formació, la recol·locació i les polítiques actives
d’ocupació i permet mecanismes d’acomiadament més fàcils per part de les
empreses.
Alhora, junt amb aquesta
argumentació s’hi afegeix que no es va obtenir el consens dels altres agents
implicats, un aspecte molt important quan es planteja una reforma laboral.
Campuzano destaca novetats
interessants de la reforma:
- Regula la provisió per part de les empreses d’un fons per
a l’acomiadament dels treballadors. Aquest fons es fa dins les cotitzacions
socials, no incrementa les despeses de les empreses i alhora, si el treballador
no el fa servir, se’l pot endur a la següent empresa on treballi. Està previst
que en un any s’apliqui.
- Permet que l’empresari i el treballador es puguin posar
d’acord més fàcilment en l’acomiadament ja que resol el cost que aquest suposa.
I acaba la seva intervenció
inicial pronosticant noves reformes, i confia en què aquestes responguin més a
les necessitats del sistema de relacions laborals i que esdevinguin de
consens. Caldrà treballar més i millor
a favor del diàleg social entre treballadors i empresaris.
Intervenció d’en Jesús Membrado
Parlar de la reforma laboral és
important per ell i pel seu partit. Comença la seva intervenció reconeixent que
els hi ha costat tirar-la endavant tant a nivell parlamentari com a nivell
ideològic, però que el Govern l’ha hagut d’assumir per responsabilitat davant
la situació actual.
Les reformes laborals fins a
dia d’avui han estat sempre parcials. No hi ha legisladors ni polítics que
siguin capaços o que s’atreveixin a trencar el marc de relacions
preestablertes. En aquest sentit, potser la reforma del 1984 s’aproximava una
mica més a aquesta ruptura, doncs va suposar abolir les ordenances del
franquisme. Per Membrado, aquesta és la reforma que més contempla els drets de
l’empresa i va ser dura treballar-la, doncs es va haver d’afrontar una vaga
general. Les següents reformes van introduint canvis substancials sobretot pel
què fa a l’acomiadament dels treballadors.
La reforma que centra el debat
a la tertúlia d’avui es planteja davant l’augment d’aturats del nostre país.
Quasi un 20% de la població activa es troba en aquesta situació i això fa que
s’hagi de plantejar la reforma (tal tenir en compte que es considera en un 8%
l’atur estructural del país). Per entendre aquest augment de la població
desocupada cal tenir present l’augment de la població activa en els darrers
anys (de gairebé 2 milions més de persones) i els acomiadaments provinents
bàsicament del sector temporal i del sector de la construcció. Altres dades molt preocupants que centren
l’atenció en el debat de la reforma és l’alt índex d’atur entre la població
jove, entre la població jove amb titulació d’estudis superiors, i l’alt nombre
de contractes de curta durada. Aquestes característiques destaquen més en unes
Comunitats Autònomes que en d’altres doncs tenen un fort component territorial,
segons la indústria pròpia de cada zona.
La reforma aprovada no satisfà
del tot al Govern espanyol però sí que cal dir que se senten còmodes. Aquesta
nova regulació, introdueix els següents eixos de treball:
- Dualitat del mercat de treball i contracte fixa:
mecanisme per facilitar el contracte fixa i reduir la temporalitat
- L’acomiadament s’ha de fixar amb mesures objectives
- Flexibilitat interna: cal un acord intern entre
treballadors i empresaris. S’ha de poder incloure i modificar aspectes laborals
per facilitar la feina als treballadors. Ha de facilitar la formació, la
recol·locació, el reciclatge, etc.
- Bonificacions: més enllà dels recursos pressupostats pel
Govern, es necessita generar més motivacions per a les empreses.
Membrado acaba la seva
intervenció assumint que al no poder comptar amb l’acord dels sindicats i
empresaris, aquesta reforma ha iniciat amb un gran rebuig. Caldrà treballar
molt per superar aquestes dificultats inicials doncs per millorar la situació
del país, serà necessari.
Intervencions
del públic assistent a l’acte:
Quines raons tenen els
empresaris i sindicats per dir que no a la reforma laboral?
Membrado: Hi ha Comunitats Autònomes de l’Estat que han desenvolupat actuacions
similars com és el cas del País Basc, que han generat més incentius en els
centre educatius. Exemples semblants s’han desenvolupat a Catalunya com és el
cas del professorat de la formació professional i les empreses, que han
treballat conjuntament pensant l’oferta formativa amb l’oferta laboral. Cal
vincular més el sistema educatiu amb les necessitats de les empreses.
Membrado: els treballadors han
tingut por que la flexibilitat afecti negativament al treball i als empresaris
no els hi ha agradat totes les mesures respecte l’acomiadament.
Campuzano: El Govern espanyol
va fallar amb l’estratègia malgrat que les parts estaven instal·lades en una
visió molt tàctica que feia difícil l’acord.
Davant de la pèrdua del poder adquisitiu
dels ciutadans, per què no es copien mesures que van bé a d’altres països? Com
és que els empresaris es preocupen tant pels costos d’acomiadament quan n’hi ha
d’altres de més significatius?
Campuzano:
Els països d’Europa ha imitar són aquells que tenen mesures que afavoreixen una
bona recol·locació i una bona formació continuada. Aquestes són les mesures
d’èxit que han destacat a d’altres països i que hauríem de mirar d’aplicar
aquí. En aquest sentit, cal que la Generalitat de Catalunya repensi i millori
la formació professional. Tenim una alta taxa de formació universitària i
secundària però falta gent especialitzada en professions.
Aquestes
qüestions són per Campuzano, idees claus a tractar per eliminar la sensació
injustícia per part de la població.
Membrado:
No comparteix l’opinió que s’hagi perdut el poder adquisitiu, creu que ha anat
variant i segons sectors. El repte pel país és el de la qualificació del
personal i les mesures s’han de centrar en aquest aspecte.
Quines
són les raons per no haver introduït el sistema dual alemany?
És
vergonyós tot el què està passant amb les prejubilacions i amb els estudiants en
pràctica.
Campuzano:
Cal revisar el Pacte de Toledo en aquest sentit, pensant amb la gent de més de
50 anys i amb els joves. La legislació ha d’evitar la desigualtat per raons
d’edat.
Per què
no es parla de model cooperatiu quan és un model que està demostrat que
funciona?
Campuzano:
Sí que se’n parla però poc. Fa uns dies ha tingut l’oportunitat de visitar tres
models de cooperatives catalanes i totes elles funcionen. És un sector que va
agafant força mica en mica a Catalunya.
Membrado:
Les cooperatives i les societats laborals són les úniques que han estat
augmentant la contractació en els darrers anys. El Govern socialista hi està
treballant a favor tot i que té clar que, durant la crisi de 1994, l’entorn i
les opcions de donar crèdit permetin a moltes empreses transformar-se en
cooperatives; a l’actualitat i amb la dificultat d’aconseguir crèdit, les
empreses que van malament no tenen tantes facilitats per transformar-se en
cooperatives.
Tenim
una sensació trista, decepcionant davant la situació precària del país. Si
Espanya no estigués a Europa, s’hagués pogut fer una altre reforma? Hi havia
alguna altra alternativa? La reforma laboral, afavoreix o perjudica als
treballadors?
Membrado:
Europa té molt a veure amb la mesura aprovada pel Govern. Ha posat exigències
en els resultats ha obtenir i en la rapidesa amb la què s’havia d’efectuar,
però Europa no ha imposat res. Europa veu l’alt nivell de desocupació espanyol
i com ha augmentat en els darrers dos anys. Referent a la segona pregunta,
considera que la reforma laboral no perjudica als treballadors, creu que és una
eina que donarà respostes si es desenvolupa bé. La sensació negativa és perquè
no és una opció fàcil i perquè el PSOE no ha explicat massa la reforma perquè
no han volgut debatre amb una part de la societat (la treballadora) que ja ho
està passant prou malament i té prou problemes. El PSOE no ha tingut en compte
si aquesta mesura té conseqüències electorals.
