Aspectes actuals de l’estat del benestar i de la societat
civil
Ponent:
Josep Oriol Pujol, director general de la Fundació Pere Tarrés
Moderadora
i coordinadora: Rosa Domènech
Assisteixen
unes 40 persones.
Presentació del debat a càrrec
de Rosa Domènech
El ponent d’avui, en Josep Oriol
Pujol ha acceptat de gust i amb generositat la participació en aquesta xerrada.
Per al Fòrum de debat social, aquest és un tema molt interessant i suggerent
que volem que sigui participat i per això li agraïm especialment la seva
assistència.
Josep Oriol Pujol és llicenciat
en psicologia i diplomat en direcció i administració d’empreses. Des de l’any
1986 que treballa a la Fundació Pere Tarrés, i n’ha esdevingut al llarg
d’aquests anys gerent i director. També ha desenvolupat diferents
responsabilitats en l’àmbit de l’educació en el lleure i de l’esplai.
Intervenció d’en Josep Oriol
Pujol
Més enllà de parlar dels
aspectes actuals de l’estat del benestar, la ponència d’avui servirà per parlar
també del paper de la societat civil o de les entitats sense afany de lucre a
l’actualitat.
Per fer això, primer ens
centrarem en diferenciar entre
- economia productiva: aquella que prové de les transaccions
originals, de l’intercanvi, de la manufactures, serveis... i
- economia financera: aquell altre nivell econòmic i molt
superior que perverteix el sentit de l’economia i que neix de les empreses.
L’economia financera s’allunya
de l’economia productiva (o real) i va generant unes situacions de desigualtat.
És en aquesta econòmia on es dóna la importància a l’esfera de l’especulació, a
la notícia que es genera. La producció de l’empresa acaba sent un aspecte menys
important que el paper de l’empresa a la borsa.
Hi ha solucions? Quines
propostes serien possibles? El director de la Fundació Pere Tarrés aposta per
les finances ètiques com: la declaració de l’economia submergida, l’eliminació
dels paradisos fiscals, l’aplicació de la taxa Tobin i la regulació amb més
rigor les borses i el sistema bancari.
Ens trobem doncs entre
l’economia real i l’economia irreal, que genera situacions greus com bona part
de les problemàtiques de la crisi econòmica que ens trobem en aquest moment.
Aquesta crisi ens afecta amb un augment del nombre de persones en risc
d’exclusió social (sobretot a dones, joves i majors de seixanta cinc anys); amb
problemes econòmics a les famílies i amb l’augment de la pobresa infantil. Amb
la crisi s’agreuja també els problemes amb col·lectius específics: toxicomans,
sense sostre, etc.
Tenim clars exemples que ens
demostren aquest augment de situacions de pobresa, com són l’augment de les
actuacions dels bancs d’aliments, l’alt nombre de gent que recull menjar i
productes de la brossa, l’augment de vendes de bombones de gas per cuinar, etc.
En el cas de Catalunya, més
enllà de la crisi hi ha altres factors perjudicials que compliquen la situació
actual del benestar, com són un sistema educatiu feble, la poca exigència educativa,
l'economia submergida, la fiscalitat que castiga les classes mitges o el mercat
laboral.
Per poder atendre als exclosos, als més febles
d’una societat, cal un sistema econòmic i polític solidari, una economia social
de mercat. Pujol explica la necessitat de combinar una economia eficaç amb una
voluntat d'atendre les persones febles i per això l'Estat té un paper modulador
dels interessos econòmics. Per ell, la globalització ha posat aquest model
d'Estat del Benestar en competència amb altres països que no tenen aquest
model, especialment amb les economies emergents del Tercer Món.
Un cop centrats en aquestes problemàtiques i
per acabar la intervenció, Pujol afirma que perquè la societat sigui sana cal que hi hagi una societat civil
forta, que assimili valors com la solidaritat que es treballen en àmbits com la
familia i l’escola o la societat civil. La clau rau doncs en la societat civil
com a contrapunt a l’Estat. La societat civil ha d’existir per ella mateixa i
amb la voluntat d’aportar, i les entitats
no lucratives són aquest contrapunt. Per aquest motiu, cal també que hi hagi
una voluntat política per considerar la societat civil com a interlocutors de
proximitat.
Intervencions
del públic assistent a l’acte:
- Hem de treballar perquè
tothom tingui les millors condicions laborals possibles i perquè els empresaris
no puguin aprofitar-se de la legislació per fer EROs. Comentar també que hi ha
part de la societat que s’està començant a organitzar en formes alternatives
(amb cooperatives de consum per exemple) i part de la població que es planteja
teories com la del decreixement. Per què s’ha de continuar creiexent?
Pujol: El decreixement ja s’està produïnt però no és
homogeni, és a costa d’alguns. Hi ha gent que continuarà enrriquint-se i el
conjunt anirà perdent una mica.
- Per què
només s’ha enfocat aquest debat a nivell de diners? Per què hem deixat de
donar-li importància a allò imprescindible per a la societat, la natura? Hem de
fer un canvi d’estratègia mental.
Pujol: Qüestiono el sistema que ens envolta però és
l’existent. Tenim un sistema complex i que fa que les persones puguem viure
millor: un estat del benestar, una societat civil forta... Cal potenciar
aquesta línia social.
- Ens podria
informar sobre la Fundació Pere Tarrés, sobre les activitats que fa, el
pressupost que té i les formes de finançament de l’entitat?
Pujol: La Fundació és una entitat que neix de la promoció
dels centres d’esplai, passada la postguerra i dins Càritas de Barcelona. En la
transició es constitueix com a Fundació i passa a fer una atenció bàsicament
educativa, diferenciant els següents àmbits:
- Fed. de Centres d’Esplai:
formació i espais de trobada per als monitors i voluntaris
- Formació: monitors de lleure,
formació ocupacional, gestió d’entitats no lucratives...
- Titulars de la Facultat
d’Eduació Social i Treball Social de la Universitat Ramon Llull
- Recerca aplicada i
consultoria
- Serveis: cases de colònies,
menjadors escolars, assegurances per a entitats, activitats extraescolars,
gestió d’escoles bressol, programes per a gent gran
Pel què fa al pressupost de la Fundació per aquest 2011
és de 34 milions d’euros, dels quals un 92% surt dels ingressos propis
desenvolupant els serveis esmentats i el 8% restant prové de subvencions
públiques i que es destinen a la formació de voluntariat, monitors...
- La gestió
política de la crisi no ha estat a l’alçada de les circumstàncies. S’ha negat
la crisi i aquí han fallat tothom: cambres de comerç, partits, sindicats...
Pujol: Els elements de qualitat democràtica al nostre
país han baixat. Tot està massa lligat als partits polítics. El sistema de
partits i la discilpina interna fa que hagi baixat el nivell mig dels nostres
polítics. Caldria menys polítics, amb més poder i salaris més alts en alguns
dels casos, i una sortida correcte del món de la política. Aquests factors
compliquen bastant l’acció política i que es puguin afrontar les situacions
complexes satisfactòriament.
- Per què es
parla només de retallar polítiques socials?
Pujol: No defenso que recaigui en els més febles i puc
pensar que els governants tampoc ho volen. Però és que l’economia financera
està en una dimensió i toca pagar-ho a la gent del carrer. La riquesa es
produeix en una dimensió superior que no està controlada; hi ha un gran decalatge
entre l’economia real i l’especulativa i s’acaba pagant des de l’economia real.
- Les crisis són
periódiques i són també oportunitats per corregir el model que seguim. Alhora cal
que anem reformant l’Estat del Benestar, un model que ha funcionat bé però que
ara cal que corregim alguns dels errors dels que hem comprovat.
Pujol: Sí, les crisis són cícliques i segurament la
humanitat serem capaços de redistribuir la riquesa, potser he sigut massa
pessimista i d’aquí uns anys veurem que ens hem ensortit.
- Hem
d’entendre l’Estat del Benestar com una cosa molt més àmplia:
corresponsabilitat, compartir, seny i tots a una... i no com “qui no plora no
mama”. És un concepte molt basat en l’educació i la cultura que tenim.
Pujol: El treball i el centre ha de ser la persona. Cal
treballar en la direcció de canvi de valors cap a les persones.
- Tothom vol
mantenir, millorar i fer més àgil l’Estat del Benestar. Com es compagina això
amb l’alt nombre d’administracions que tenim?
Pujol: Hi ha masses càrrecs i obviament hi ha masses
administracions en el nostre país. I dins aquestes administracions hi ha un
accés d’alts càrrecs provinents dels partits. Tot i així, com a país hem de
tenir unes estructures i volem tenir-les. Caldria harmonitzar però decisions de
les administacions.
- L’economia
productiva s’ensortirà. No podem desconfiar de la política. No podem negar el dret a la sanitat, a l’ensenyament,
a les pensions... a ciutadans que
porten anys lluitant per tenir-hi dret. La política ho ha de solucionar i ha de
ser forta per poder-ho aconseguir. Cal obtimisme per resoldre la crisi.
- Ens trobem
en una moment molt similar al de la industrialització salvatge però com a
globalització salvatge. Aquesta època s’acabarà però hem de ser capaços de fer
l’esforç perquè això sigui possible.
Pujol: Hem de ser esperançats i obtimistes amb la
humanitat però ens cal una governança mundial forta. Ara, hem de ser conscients
que hi ha coses a dia d’avui que no estan a les mans dels polítics.
- Què
milloraria amb l’impost Tobin?
Pujol: Aquesta
taxa serveix per controlar els fluxes de l’economia financera, i per un
percentatge molt baix que se’n obtingués del benefici d’aquest moviment
especulatiu, aconseguiríem uns quantitats immenses.
