Dilluns 19 de maig de
2014, a les sis de la tarda, a l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
Present i futur del Tercer Sector Social
Ponent: Àngels Guiteras, presidenta de la Taula del
Tercer Sector Social
Modera i coordina: Rosa
Domènech, presidenta d’Impuls a l’Acció Social
Assisteixen 38
persones.
Presentació
Nascuda
a Girona l’any 1958. És llicenciada en Psicologia Clínica per la Universitat de
Barcelona, especialista en drogodependències i diplomada en Alta Direcció
d’Empreses per ESADE. Ha estat treballant en el camp social des de principis
dels anys 80, assumint diferents responsabilitats. Actualment és gerent de
l’Associació Benestar i Desenvolupament, ABD i presidenta de la Taula
d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya des del 9 de juliol de 2009.
Intervenció d’Àngels
Guiteras
Parlaré del present i
del futur del Tercer Sector Social, no parlarem del passat. Parlarem doncs de
la rellevància d’aquest sector a l’actualitat, de la gravetat de la situació i
de la importància del sector davant la situació de crisi econòmica actual. Del
futur parlaré sobre la necessitat d’atacar la crisi social, de la governança
relacional i de tres possibles escenaris.
El Tercer Sector Social
ha costat molt de conèixer i entendre qui érem. Hi ha un primer sector que és
l’administració, que és governamental i no lucratiu; un segon sector que són
les empreses mercantils, lucratives i no governamentals; i nosaltres, el Tercer
Sector, que no som ni lucratius ni governamentals.
Les entitats del Tercer
Sector portem en el nostre ADN la necessitat d’educar en valors i arribar a la
ciutadania a través d’allò col·lectiu. Actualment som 6.800 entitats, més de
100.000 treballadors/es, atenem a més de 2 milions de persones, som milers de
voluntaris i representem prop del 3% del PIB català. Tal i com existeix a
Catalunya, aquest Tercer Sector no existeix enlloc.
La creació va aparèixer
quan ens vam agrupar diferents associacions i col·lectius per reclamar tot allò
que ens unia i articular-ho en força. A través de la Taula volem ser un lobby,
volem fer incidència política per tenir més i millors polítiques socials, i
poder vertebrar millor aquest sector i enfortir-nos. Aquest és el nostre
objectiu i la feina que fem.
Davant la crisi
econòmica, la taxa de risc de pobresa és del 20’1% de la població de Catalunya
i cada cop té més incidència entre els més petits, arribant a afectar a xifres
superior. 1 de cada 5 catalans és pobre, 1 de 4 nens és pobre. Sols el 38’2% de
les llars catalanes van arribar a finals de mes amb facilitat. 515.000 persones
es troben en una situació d’atur de llarga duració. Les execucions hipotecàries
sumen 8.693 desnonaments a Catalunya en el primer trimestre de l’any. Existeix
també un fracàs escolar elevat, uns ingressos familiars baixos, i la renda
mínima d’inserció arriba a 25.909 persones, i unes 140.100 persones
assalariades cobren menys de 650 euros al mes.
Estem doncs davant d’un
fenomen de crisi i d’aparició d’una nova classe de pobresa, la nova pobresa. La
pobresa laboral. Aquelles persones que treballen i que tenen un sou però que
tot i així tenen situacions de dificultat i pobresa. Aquesta pobresa està en
augment també, a nivell Europeu. És un fenomen que reneix del segle XIX.
Del present, també
podem parlar de la importància del Tercer Sector davant el marc en el que ens
trobem. Un marc de grans desigualtats i que va en augment. Per això el nostre
paper és rellevant i imprescindible per afrontar la situació i les
conseqüències socials de la crisi. Les més de 300.000 persones voluntàries que
participen ens fan únics. No hi ha cap altre entitat privada que pugui
incorporar aquest número de persones. Això més l’estructura de les entitats no lucratives,
ens fa grans. Defensem els drets socials, prestem serveis, actuem amb voluntariat
i participació són els pilars del Tercer Sector.
El Tercer Sector, amb la
prestació de serveis, reinvertim el 100% dels guanys i millorem l’actuació i la
gestió de les entitats i el servei. La nostra acció és estratègica per donar
una resposta superadora a la situació actual.
Això és el present del
nostre sector. Si parlem de futur, hem d’atacar la crisi social. Hem de
prioritzar-la i fer-hi front. Aquesta crisi és prèvia a la crisi econòmica que
estem visquent. En època de més benestar econòmic ja existia. Hem d’afrontar la
crisi social amb les mesures adequades. Aquestes desigualtats no es superaran,
no les reduirem ni tampoc en sortirem si no som valents. Si no invertim més i
millor en polítiques socials, no hi haurà diners. És la política social la que genera
economia. Hem de ser capaços d’incidir i en fer que això doni la volta. La
lluita contra la pobresa ajuda directament a l’economia. És la manera de que el
PIB creixi de forma estable. Estiguem convençuts que la millor manera de fer créixer
el PIB és ajudant als vulnerables.
I parlant de futur, hi
ha tres tipus d’escenari de futur:
1. Escenari impossible: Aquest escenari contempla que l’administració
dóna abast a tot. Una administració protectora i que proveeix tots els serveis.
La gran majoria de serveis serien gestionats des de consorcis, empreses
públiques... El ciutadà seria un client, usuari... i les entitats del tercer
sector social tindríem un paper petit. Aquí no es parlaria ni de deures ni de necessitats
socials. Per això és un escenari no desitjable.
- Escenari possible i indesitjable: Alliberar l’assistencial. L’Estat se’n desentén i deixa al mercat la
satisfacció o la insatisfacció de les necessitats socials. Nosaltres a
través del voluntariat i sense masses professionals, aniríem donant resposta
a les necessitats més urgents. Aquest escenari divideix. És un escenari
tant possible com indesitjable. Ens hi hem d’oposar.
- Possible i desitjable: Aquest ens ajudaria a progressar socialment. El govern assumeix el protagonisme democràtic. Assumeix drets i necessitats socials de la població i ajuda a enfortir el conjunt de la societat civil i la ciutadania. Empoderem els ciutadans i donem resposta a les necessitats i assolir els objectius socials. En aquest escenari, el tercer sector social té un paper important, d’eficiència, de reinversió dels recursos socials.
La governança
relacional té molt a veure en aquests escenaris. La complexitat actual és molt
gran i amb els fons públics no és suficient. Cal una estreta col·laboració
entre sector públic i tercer sector per multiplicar l’impacte i la eficiència.
Caldrà també mobilitzar a la ciutadania i entitats per fer-ho possible.
Ha de quedar clar però
que per fer una societat forta no s’ha de reduir l’acció dels governs
democràtics sinó que cal redefinir el paper d’aquests i conjuntament amb el
Tercer Sector. Cal més acord entre tots els agents implicats. Promocionar la
col·laboració de tots els agents i entitats socials d’un territori per donar
resposta i fer-la més forta, en aquest cas cap a la pobresa. Això és una manera
de fer entre teixits socials, ciutadania, administració i d’altres recursos.
Cal l’acció decidida
dels governs per enfortir la societat civil, perquè l’actuació pública sigui de
la “polis”, de tots i de totes. D’aquesta manera construirem l’interés general
entre tots els actors.
Preguntes del públic
assistent:
- 352.000 famílies que
viuen a Catalunya amb 9000 euros l’any. Se’m fa difícil pensar que en el meu
barri jo no conegui a ningú amb una situació tant dramàtica. M’agradaria saber
com s’arriben a obtenir aquestes estadístiques i com es compten?
Hem de reconèixer la situació per estar millor. Aquestes dades són
reals. La pobresa però, s’amaga. És important donar-ho a conèixer i el meu
paper és aquest, donar veu a les desigualtats.
Les dades són de l’Idescat i es van obtenir aquestes dades a nivell
tècnic. El mesurador de la pobresa és bàsicament econòmic. La pobresa severa
(que afecta a l’habitatge, alimentació...), aquella que no tenen cobertes les
necessitats bàsiques, es mesura d’una altra manera. D’aquesta pobresa també en
tenim.
- Sense inversió social
no hi ha creixement econòmic. Estic d’acord però vull apuntar que només amb
inversió social no tindrem creixement econòmic. Calen més coses per obtenir un
creixement econòmic suficient. Manca una renda salarial més justa.
Difícilment comprarem res si no tenim diners. Al meu entendre aquesta
crisi no és com la del petroli, no és una crisi d’oferta. És una crisi de
demanda i s’ha de tractar d’una altra manera. Les polítiques socials i de
lluita contra la pobresa és el que ens ajudarà a sortir-nos-en.
- Sobre els tres
escenaris de debat, hauríem de matisar una mica més. Les administracions tenen unes
responsabilitat i uns deures. Algunes de les seves funcions les deleguen a entitats,
que disposen del coneixement... i sumen esforços. No és tant senzill.
M’agradaria poder aprofundir una mica sobre aquest espai.
Jo crec que no estem en el tercer escenari, malgrat que hauríem de
lluitar per ser-hi, ens hi hem de posar d’una manera ferma. Les aprovacions de
lleis no sempre ha suposat un dret. Són drets subjectes a pressupost. Hem de
treballar conjuntament amb altres sectors i configurar una nova manera de fer.
- Quin és el PIB que
aporta les prestacions del benestar a la societat? Quin valor té de cara el
creixements econòmic?
És molt important conèixer aquestes dades i per això des d’un inici ens
vam marcar la necessitat de conèixer-les. I insisteixo que hem de posar la
inversió social per davant de la inversió econòmica. És la manera
d’assegurar-nos que en el moment que hi hagi creixement no es generi
desigualtats.
- L’Ajuntament de
Barcelona ha anat augmentant els pressupostos en política social. Hem d’avançar
cap el tercer escenari tot i que, la dificultat de treballar determinades
qüestions des de l’administració a vegades és molt complex. Des de l’Ajuntament
estan mirant el retorn econòmic dels serveis. Cal inversió social i en d’altres
aspectes econòmics de ciutat per tal de fer avançar el país.
És cert que no és tant fàcil aquest tercer escenari, però encara crec
que es pot avançar. És l’esperança que ens ajuda a continuar. Es clar que no
només s’ha de fer inversió social, diem que s’han de prioritzar aquestes,
donant-li la importància que li corresponen. Més inversió en polítiques socials
de forma prioritària. Això és el que demanem.
- La Taula del Tercer
Sector és un interlocutor social potent i això és molt important. Voldria saber
quin impacte ha tingut la destrucció premeditada de les Caixes d’estalvi?
Nosaltres fa uns quants anys que parlem i interlocutem amb polítics i
empresaris. Ens fèiem creus amb el tema de la dació en pagament no existís.
Creiem que seria fàcil de resoldre i vam veure que no. El mateix ens va passar
amb el tema de la desaparició de les caixes. Estem preocupats pel model i
preocupats per l’obra social, com a font de finançament de les entitats
socials. Les entitats fem feina des de les obres socials. Cal que digui però,
que l’Obra Social de La Caixa, a dia d’avui, manté els diners que destinen a les
entitats.
Estic d’acord en el fet d’anar cap a un nou model i per això donem
suport a l’economia social. Creiem que
hem d’agrupar-nos per enfortir aquesta economia, que és una alternativa,
lucrativa però amb uns objectius diferents. La importància de tenir guanys i la
importància de repartir-los d’acord a determinats objectius. En aquest sentit
hem creat una cooperativa a nivell financer i estem treballant per constituir
una gestora d’habitatges. La limitació de les nostres capacitats, poc a poc,
anem superant-les.
- La ciutadania ha de
tenir més clar la cartera de serveis. De quins serveis en l’àmbit social pot
gaudir? Si tenim entrebancs, hauríem de visualitzar-los per poder fer
propostes.
Totalment d’acord. La ciutadania ha de tenir clar els serveis als que
pot accedir i també hem d’assegurar que li arribin. Amb els entrebancs em
refereixo que el discurs i la teoria va per una banda i la pràctica per una
altra. Això està passant, governi qui governi.
- Seguim en hores
baixes a Europa i per això no som creatius amb l’Estat del Benestar.
Retrocedeix. No té la vitalitat, objectius... Fem molts esforços i des de les
entitats del tercer sector encara més, però no hi ha entusiasme polític
suficient a Europa per impulsar-les. Cal recuperar-lo tenint en compte els
motius pels quals va néixer, cristal·litzar la llibertat i fer possible la
justícia.
Totalment d’acord. Només afegiria que aquest desencant comença als anys
90, quan nosaltres tot just començàvem a organitzar-nos. Hem de defensar una
Europa social, l’altra model és d’injustícia social. Hem de lluitar per
l’Europa dels drets, que l’Europa Social torni a recuperar l’impuls. Cal un nou
acord tot i que la desregularització dels mercats ens porta cap a una altra
banda.
- Hem de ser capaços de
crear un conjunt de valors per sostenir l’Estat del Benestar. Treure la inèrcia
de l’assistencialisme i passar a la creació de valors i també valors econòmics.
Quina relació hi ha amb les universitats, centres de recerca... els elements
més renovadors de la societat amb vosaltres?
No volem fer assistencialisme però malauradament la situació actual ens
fa haver de fer les dos coses. Els bancs dels aliments no ens agrada. Li agrada
algú? Ja fa molt de temps que estem enfocats en aquesta línia i és la manera de
poder fer la feina necessària en el tercer escenari, el desitjat. Treballem per
ser un sector útil pel benestar social. Anem anant-hi. En aquesta línia estem
fent treballs amb la universitat.
A nivell de conclusió, voldria destacar que estem parlant de drets socials,
de drets de ciutadania i els drets de la qualitat democràtica de
l’adminsitració: més transparència, menys corrupció... Si treballem per
aquestes tres qüestions, entre tots, podrem construir aquesta Europa social que
desitgem.
