dimecres, 12 de març del 2014

La crisi econòmica actual: costos i nous horitzons

Dilluns 17 de juny de 2013, a les sis de la tarda, a l’Ateneu Barcelonès

FÒRUM DE DEBAT SOCIAL

La crisi econòmica actual: costos i nous horitzons
Ponent: Francesc Cabana, economista i historiador
Modera: Quim Ferrer
Coordinadora: Rosa Domènech

Assisteixen 60 persones.

Presentació
Com cada any, acabem el curs del Fòrum de Debat Social amb la presència d’en Francesc Cabana com a ponent convidat. Amb ell tractarem la crisi econòmica actual. La seva reconeguda trajectòria com a historiador i economista ens permetrà endinsar-nos en aquesta situació i conversar sobre possibles situacions que se’n deriven.

Intervenció Francesc Cabana

Les crisis econòmiques són, en bona mesura, conseqüència d’errors humans. Hem fet les coses malament. N’hi ha que no tenen res a veure (per exemple les que són conseqüència d’un desastre natural...) però l’actual crisi sí que té a veure amb una mala praxis i errors d’éssers humans. Podríem dir que hi ha dos tipus d’errors: els comesos per desconeixement i els fet per mala fe. Si de forma general tothom fos més bona personal, la crisi econòmica hagués estat menys ferotge.

La crisi econòmica actual segur que és provocada per errors humans, per desconeixement... però el que és segur és que hi ha molts errors deguts a la mala fe. Hi ha responsabilitats de la societat civil i de les escoles de negocis i els objectius i coneixements que transmeten als estudiants. Les escoles busquen en tot moment guanyar diners i maximitzar els beneficis i no hauria de ser així. Una escola de negocis ha d’ensenyar a gestionar els diners i a treballar per un personal i una comunitat. Això s’ha oblidat.

El resultat d’aquests errors són una bombolla immobiliària seguida d’una bombolla financera. Així hi ha els errors de la cobdícia i del sistema financer. A l’actualitat ens trobem en un sistema capitalista en una societat democràtica (amb greu escletxes en aquest àmbit). Ningú pot negar l’evidència d’una millora respecte èpoques passades però la crisi actual ens ha de fer replantejar el model.

No ens podem plantejar ni especular sobre com serà la situació d’aquí uns mesos. En economia no ho podem fer perquè es depèn de la voluntat humana, de nosaltres mateixos. Sabem què decidirem nosaltres demà però i la resta d’humans? L’economia depèn d’actituds humanes i aquestes són difícils de preveure.

Pel què fa a Catalunya, tenim diferents avantatges que ens permetran, de segur, sortir-nos-en:

-   Com a conseqüència de l’altíssim atur que tenim, les empreses catalanes són més competitives i moltes exporten a l’exterior. En el moment que aquestes tornin a crear ocupació, ens proporcionarà un impuls econòmic important.
-   Tenim capacitat de recuperació perquè tenim una bona geografia, estem ben situats respecte el món.
-   C

 atalunya és un país de caràcter emprenedor i que integra a tothom.

Per contra, tenim els entrebancs de l’Estat Espanyol cap a les infrastructures, pegues a nivell empresarial i el dèficit fiscal.

Quan la gent recuperi la confiança començarem a remuntar i a recuperar-nos com a país. Cal que recuperem una sèrie de valors que ens els darrers anys s’han perdut, per tal que la ciutadania de tot el país confiï de nou i ens en sortim.  Ètica i empreses han d’anar junts, sinó no se’n sortirà ningú.

Preguntes del públic assistent:

- Estic d’acord amb el què s’ha dit però considero que s’està parlant d’un món ideal. La distribució de la renda nacional als països perpetua la crisi. Com ho podem canviar això?
L’oligarquia financera és en molts casos excessiva i no m’agrada. En el món, en la nostra societat tenim oligarques que tenen més poders que els polítics, i aquests fan més por perquè no podem canviar-los. Tenen una força que no tenen els polítics. Hem de millorar la democràcia, en tenim una de molt imperfecte però hem de tenir clar que els humans som imperfectes.

- Com és que no ha comentat res dels polítics?
Crec en una democràcia amb partits polítics, poden faltar líders en moments determinats, gent que ho faci bé... Però crec en aquest sistema. Dins la política hi ha grups i et poden agradar més uns que els altres. Per norma general, els polítics corruptes a la llarga acabaran a la presó, potser triga més del compte i s’ha de millorar, però acaben pagant la seva mala conducta.

- Quin és el lligam de les reduccions de plantilles i destruccions de lloc de treball amb l’augment de beneficis i projecció empresarial?
La baixa de les plantilles permet ser més competitiu si no baixa la producció de l’empresa, si és manté. D’això se’n diu competitivitat. El mercat català i espanyol és dels més oberts al món, les nostres empreses poden ser molt competitives.

-  S’està presumint sobre l’exportació, és veritat que s’exporta bastant més que fa un temps però tampoc un volum massa elevat. Tenim camí per córrer.
Recordar que Catalunya suposa el 15% de la població de l’Estat, un 18% de la seva producció i un 25% de l’exportació estatal. Són dades interessants a tenir en compte perquè ens demostren la importància de la nostra economia. Nosaltres no som ni millors ni pitjors que altres però sí que tenim una estructura social, una geografia, un tarannà històric, que ens permeten tenir una situació diferent a la d’altres zones de l’Estat.

- Considero que ens ha portat més problemes l’estupidesa que la cobdícia. Perquè hi ha tanta estupidesa?
Sí, d’acord. Però mirem-nos aquesta crítica des d’un punt de vista positiu: la responsabilitat d’una democràcia és descobrir el talent especial de cada ésser humà. Aquesta és la responsabilitat d’una societat desenvolupada.

- Els polítics pensen a curt termini, per poder conservar la cadira. Considero que aquest és el problema.
Segurament tots els polítics tenen una certa tendència a defensar coses que aporten conseqüències a curt termini, és veritat. També la societat té tendència a exigir canvis immediats. Donem la culpa als polítics però la societat civil també n’és responsable.

- Hi ha un 1% de la població que acumula la major part de la riquesa. Aquest 1% a més a més, no serveix a l’economia productiva sinó a l’especulativa. La qüestió medi ambiental també és d’allò més preocupant dins aquest debat. No ho tenim en compte i és fonamental.
La crisi ha creat una major acumulació de riquesa i major diferenciació entre qui té i qui no té diners. En el cas del medi ambient, pesa molt el nivell de desenvolupament de la comunitat en qüestió i això fa que els canvis es produeixin molt lentament.

- Si la democràcia és imperfecte, doncs canviem-la. Perquè existeixen tants organismes i tantes administracions? S’ha d’aprimar l’administració pública a tots nivells.
Sí, d’acord. Aprimem l’administració però defensem la democràcia. S’ha de millorar, és clar, però democràcia sempre. Les millores sempre costen molt de veure a curt termini.

- Es podria fer una valoració econòmica sobre la cruïlla en la que ens trobem a Catalunya i sobre la viabilitat econòmica de futur?
Sortirem de la crisi, lentament però en sortirem. La gestió s’ha fet molt malament i això ens farà ser dels últims que ens en sortirem però aixecarem el cap.