Dilluns 21 de novembre de 2011, a les sis de la tarda, a
l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
La viabilitat del sistema de Salut a Catalunya
Ponent:
Dr. Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges.
Coordinadora:
Rosa Domènech
Moderadora:
Esperança Esteve
Assisteixen
unes 74 persones.
Presentació del debat a càrrec
d’Esperança Esteve
El Dr. Vilardell fa 40 anys que
treballa dins la sanitat pública, és catedràtic de medecina a la Universitat
Autònoma de Barcelona, és cap de medecina interna de l’Hospital de la Vall
d’Hebron, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, entre
d’altres.
Intervenció del Doctor Miquel
Vilardell
Els ciutadans estem contents
del nostre sistema sanitari, el valorem molt bé i ho hem fet així al llarg de
molts anys. El sistema que gaudim és ben valorat i per això aquest sistema es
gestiona des de la política i no des de l’àmbit privat. El polític diu com ha
de ser aquest i el ciutadà vota.
El sistema sanitari és eficaç.
No som dels països que invertim més diners però sí que som dels països que
tenim més qualitat. Això vol dir que som eficaços, que tenim un personal format
i bo. Tots els agents que han intervingut, tots els actors, són els
responsables d’aquest resultat. Tothom ha treballat molt i molt bé per tal que
això sigui així. Ara cal ser més eficients, ajustant-nos als recursos
disponibles al moment.
Podem continuar tenint aquest
sistema sanitari? Hem d’ajustar els pressupostos però hi ha d’altres aspectes
(demogràfics com l’envelliment, la immigració...) que no es poden controlar
tant. Hi ha economistes que diuen que cal prioritzar, però com es fa això? Cal
tenir en compte també, que més enllà d’ajustar els pressupostos, hi ha
desviaments pressupostaris a causar dels avenços tecnològics i farmacològics
En els darrers anys hem anat
incrementant el cost de la sanitat, un 10%. Com ho hem de fer sostenible?
Posant més recursos sanitaris. Però com ho fem si no hi ha recursos? Si al sac
hi ha un forat i no sabem d’on treure’ls? Hem de cosir el forat, millorar
l’eficiència i buscar més recursos. Aquí hi ha el gran dubte: la millora de
l’eficiència a curt termini tensiona el sistema. Els canvis ràpids provoquen
moltes dificultats. Vilardell considera que els canvis no s’han de fer tan
ràpids.
Es poden fer canvis també a
través de fixar mesures per recollir més recursos (via directa o indirecta),
per tal de disminuir l’ús dels serveis i/o participant en el copagament dels
medicaments o pagament de taxes. Però també cal evitar el mal ús del sistema
sanitari: cal explicar a la ciutadania com accedir al sistema, com educar-se i
treballar la prevenció... A mig i a llarg termini podríem corregir el mal ús
del sistema sanitari. I aquell o aquella que continués fent un mal ús, se’l pot
detectar, ja a dia d’avui, i es podria corregir. Hem de buscar models de gestió
que millorin l’eficiència, aquí és on ens trobem ara, marcant unes regles de
joc que ens permetin saber cap a on anem i durant quants anys.
Com millorem l’eficiència dels
Hospitals i dels Centres d’Atenció Primària? A través dels metges i metgesses.
És important que aquests tinguin guies de pràctica clínica i protocols
consensuats, és una eina imprescindible. A l’entorn del metge, hi ha
professionals que tenen molta importància i s’ha de treballar amb tots aquests
professionals d’altres disciplines.
El debat actual és el de
privatitzar els centres públics. A casa nostra la gent vol un sistema públic i
això no es podrà renunciar. El model de gestió dins el model públic pot agafar
variants i és aquí on ha de quedar clar que es mantindrà el sistema públic,
perquè qualsevol canvi en la gestió no es pugui dir que s’està privatitzant,
sinó que són fórmules per millorar l’eficiència. És molt important deixar clar
l’aposta pel sistema públic i els mecanismes de control.
Vilardell acaba la seva
intervenció apuntant diferents argumentacions sobre el personal i els models de
gestió dels hospitals catalans, que es troben a dia d’avui sobre la taula de
discussió i afirmant que la gestió no hauria de ser polititzada. Els bons
gestors s’haurien de mantenir al marge dels partits, cal un pacte polític
envers el sistema sanitari. Només així, junt amb els canvis apuntats, serem
capaços de tirar endavant el sistema sanitari de casa nostra.
Preguntes del
públic assistent a l’acte:
- Els turistes que venen a Catalunya i que ingressen a un hospital, paguen
aquest servei?
Es cobra el cost i cada vegada
hi ha més control sobre aquestes operacions. Hi ha organismes i empreses que
fan un seguiment. Esperem que de cara un futur ho estigui més. Més enllà
d’això, és important que hi hagi un reclam, que vingui gent de fora a
operar-se. És un senyal de qualitat.
- Un 26% dels ciutadans de Catalunya que tenen dret al sistema sanitari
públic també tenen una mútua privada. Davant la situació actual, podria ser que
molta gent deixi la mútua. Com es pot resoldre aquest problema?
La mútua és un sistema
complementari al sistema públic. S’ha parlat de beneficis fiscals per part de
la gent que tingui mútua, però no hi ha consens sobre si beneficia això al
sector públic o al privat.
- Vostè ha plantejat millorar l’eficiència, quan ja ha dit que era bona,
canviant l’estatus laboral dels professionals. També ha plantejat que per
millorar els recursos cal millorar el pacte fiscal i ha parlat dels impostos
indirectes, això em preocupa. I finalment, què hem de dir que han de fer els
metges joves?
Aquestes qüestions no és que
les digui jo, són qüestions que estan sobre la taula de discussió a hores
d’ara. Hem de mirar de fer unes guies iguals per a tots els professionals, amb
orientacions i prioritzacions. El finançament autonòmic ha de millorar i els
polítics hi han de treballar. Cal fer un observatori de la professió sanitària
per tal d’orientar bé la professió i saber la demanda que existeix. Sobre què li
direm a la gent jove, jo els hi diria que aprofitin totes les oportunitats i
que es formin, que es preparin.
- És possible fer els medicaments en dosi més petites per reduir la
despesa?
Ja es fa en els hospitals i
s’estan fent estudis. Si no s’han fet abans és perquè els costos a reduir
tampoc són tants.
- Es parla de pagar el cost del menjar dels hospitals per part del
pacient...
Són temes que s’han parlat però no s’ha arribat mai a cap decisió.
- No hem
parlat de les llistes d’espera i de l’augment d’aquestes. Alhora, com veu vostè
les manifestacions del personal sanitari?
Sempre hi
ha hagut llistes d’espera i sempre n’hi haurà. El més important és la
priorització d’aquestes i qui estableix els criteris. Ha d’haver-hi
transparència i ho ha de fer persones expertes. I sobre les manifestacions, els
professionals tenen aquest dret i el poden compaginar amb la seva
professionalitat, els nostre sector és molt responsable i per tant, no hi ha
motius per trencar el llaç de confiança entre ciutadans i professionals.
- Els
EUA és el país del món que més diners gasta cap a la sanitat i aquesta no és
coneguda com a bona. La correlació entre: molts diners i bona sanitat, és
correcte?
Cal
millorar l’eficiència i treballar amb models per a fer-ho possible. Els Estats
Units té un model de sanitat privada molt important. La cobertura de la gent de
classe mitja és la que té problemes, no hi ha una universalitat. La societat
americana entén la sanitat com un esforç individual i personal. Aquest és
l’exemple que junt amb els recursos ha d’haver-hi l’eficiència. Això em fa dir
que nosaltres anem per bon camí, doncs tenim eficiència i hem invertit pocs
recursos.
