Dilluns 21 de maig de 2012, a les sis de la tarda, a
l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
L’ensenyament a Catalunya en el
context europeu i global
Ponent: Dr. Josep Maria Rotger
i Cerdà, sociòleg
Moderadora:
Cristina Rimbau
Coordinadora:
Rosa Domènech
Assisteixen
22 persones.
Presentació del debat
Hem convidat al Dr. Josep Maria Rotger a participar
parlant d’educació, com a expert que n’és en la matèria doncs té una
trajectòria molt important. És president de
l’Associació Catalana de Sociologia de l’Institut d’Estudis Catalans i director
del departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les
Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, entre d’altres.
Intervenció de Josep M. Rotger
La
humanitat té un futur incert. Els darrers anys s’ha perfilat una societat molt
diferent, amb episodis diversos que determinen l’actualitat. Parlem de la
nostra societat com la societat del risc: per una banda ens estem posant en
perill i per altra, ens cal arriscar per continuar vivint.
Les
noves tecnologies han esmicolat el sentit de l’espai i el temps; la
globalització ha impregnat trets dominants a les societats però s’han mantingut
característiques de les nacions i de les cultures diferents (amb l’ajuda també
de molta resistència).
Els
sistemes educatius actuals no escapen a la crisi dels nostres temps: el sistema
escolar és fill de la il·lustració, de la modernitat i de la confiança en el
progrés i coneixement científic. L’escolarització es va estendre com a element
d’unificació i com a part de l’estructura social, política i econòmica fins a
estendre-la i universalitzar-la a tota la població.
L’acceleració
dels canvis és un dels trets que més caracteritza les nostres societats, la
circulació del coneixement a través de la xarxa ha permès avançar amb una
rapidesa com mai havia passat. Això ha marcat tots els aspectes de la vida. La
transmissió del saber ha traspassat de la xarxa i del mestre.
Davant
la crisi de l’escola i el risc que corre, s’han anat plantejant diferents
solucions i propostes. D’aquí en surten les reformes educatives que s’han
succeït i que han esdevingut autèntics camps de batalla entre les diferents
forces polítiques, religioses i socials per tal d’imposar les respectives
visions. Amb aquestes reformes l’escola s’ha posat a l’abast de tota la
població però també s’ha segmentat, categoritzat.
La
submissió a la inèrcia i la no adaptació als canvis ràpids que es succeeixen
són els principals riscos amb els que s’enfronta la institució escolar a dia
d’avui. L’escola ha de ser un espai de sensibilització davant dels riscos de la
ciència, els riscos socials com la violència i la tolerància. Les reformes
legals no ho són tot, el més important són les culturals i les reformes de la
pròpia institució. Els sistemes educatius són coses de tothom i la
responsabilitat és de tothom.
Amb
les dades que disposem sobre educació a Catalunya i comparant-la amb les
d’altres països o les de l’Estat, podem obtenir informacions molt interessants
i podem fer les següents afirmacions:
- El relleu generacional suposa
l’increment de nivell de capacitat cultural del nostre país, fruit de les
reformes educatives iniciades (anys 70).
- La universalització de
l’educació ha assolit els seus objectius
- No hem assolit les fites
d’altres països en nivells determinats d’educació secundària
- El percentatge de pares amb
estudis superiors és molt baix
-
Educació secundària post obligatòria és un dels principals problemes del nostre sistema educatiu. És un coll d’ampolla.
El
funcionament intern del propi sistema: els centres educatius, el professorat...
Són altres temes a tenir en compte així com les pròpies diferències entre
sistema públic i concertat que permet afavorir clarament cap a determinades
classes socials. En d’altres societats més obertes, no hi ha aquestes
diferenciacions. Hi ha doncs un desdoblament de centres entre privats i públics
i per tant, l’educació no elimina les desigualtats socials. Aquesta diferència
es perpetua més en l’àmbit de la secundària i aquesta selecció social afecta
d’una manera determinant els resultats de l’educació.
El
sistema ha fet que hi hagi una doble xarxa de centres, sobretot a secundària.
Els principis d’igualtat i de cohesió social no s’han posat en pràctica amb
gaire èxit. El que si que ha tingut èxit i rotund és el de la incorporació de
la població femenina al sistema educatiu, on obtenen uns resultats acadèmics
millors tant en els sistemes obligatoris com els no obligatoris.
Finalment,
val a dir que en l’àmbit del finançament al nostre país no està en
l’avantguarda de la inversió econòmica, estem a la cua. I durant aquest temps
de crisi, el que puc afirmar és que no s’hauria d’haver tocat el sistema de
finançament de l’educació i la recerca doncs no estàvem al nivell desitjat.
Això portarà conseqüències.
Preguntes del públic assistent:
- Amb els
decrets lleis que s’estan fent des del Govern espanyol, poden carregar-se la
LOE i la LEC? I a nivell de professorat, com es preveu la formació d’aquests? I
una darrera pregunta, com podria equilibrar-se la matriculació d’alumnes
immigrants als centres públics i privats d’alumnes immigrants?
El Govern actua abusivament amb decrets. S’està carregant
les lleis orgàniques i el sistema educatiu de les comunitats a base
d’actuacions sense discussió (no han passat pel Parlament). Respecte a la
pregunta de formació del professorat, en aquest país sobretot hi havia
dificultats pel què fa a la formació del professorat de secundària. La formació
al professorat com a educadors s’està fent des de fa molt poc temps. Abans
únicament sols era formació en ensenyament.
Pel què fa a la darrera qüestió, és molt més complicat
donar-hi resposta. El nostre país es va fer l’elecció d’un ensenyament mixt, un
subvencionat per l’estat i l’altre no. Els intents d’equilibrar la immigració o
qualsevol altre aspecte, són difícils. S’haurien d’executar mesures molt
dràstiques i no crec que siguin decisions que es vulguin prendre.
- No
seria bo implantar una escola nacional d’administració? Podria explicar-nos la
seva opinió sobre les mesures anunciades dels canvis de pagament de les escoles
bressol?
A Espanya no hi ha tradició en aquest tipus de formació. A
nivell de Catalunya es va fer un intent però no ha tirat endavant amb la força
que pren a França. Tarradellas va intentar promoure una escola de funcionariat.
A nivell d’Espanya no s’ha fet res.
Pel què fa a les mesures de l’educació infantil, van d’acord
amb les retallades i com a mesures de recaptar diners.
- No es
podria fer un sistema d’ensenyament més bàsic que permetés expressar-se, saber
escoltar... formant com a ciutadà a les persones i no formar en tants
continguts específics?
És la formació bàsica. Comparteixo totes les
seves opinions. Hauríem de fer un
esforç de reconsiderar com s’ensenya.
- Voldria saber la seva opinió sobre la
introducció dels ordinadors a les aules.
La informàtica és absolutament necessària.
Cal ser conscients dels mals usos d’aquesta i dels riscos. Però a nivell
general podem dir que és una finestra oberta al món, que permet
intercomunicar-se i que per tant, que tingui un potencial molt important com a
eina de recerca i com a eina d’ensenyament.
- Tenim un sistema, a l’Estat, que
permeti llimar les desigualtats territorials que existeixen a nivell de
formació en comparació a d’altres països econòmics?
En aquest país s’ha fet un esforç immens per
arribar a un alt nivell educatiu. Segurament no s’ha arribat però és que tant
sols fa 30 anys que hi ha una educació universal (després del franquisme) i per
tant, hi ha països que ens porten molt d’avantatge. En els últims anys s’estan
qüestionant aspectes molt bàsics com la recerca que poden fer-nos encallar més.
És importantíssim que es continuï fent recerca i investigació, i que es
continuï invertint.
