La infància i els seus principals aprenentatges

Dilluns 20 de gener de 2014, a les sis de la tarda, a l’Ateneu Barcelonès

FÒRUM DE DEBAT SOCIAL

La infància i els seus principals aprenentatges

Ponent: Carles Barba, vicepresident de la Fundació Catalana de l’Esplai

Modera i coordina: Rosa Domènech, presidenta d’Impuls a l’Acció Social

Assisteixen 25 persones.

Presentació

En Carles Barba és una persona molt involucrada i activa dins el món dels serveis socials. El seu currículum professional és molt interessant, és llicenciat en Ciències de l’Educació, diplomat en pedagogia del lleure i animació sociocultural i diplomat en funció gerencial de les administracions públiques.

Des del 79-86 va treballar a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, com a cap del servei de joventut i relacions amb les entitats. Va ser un dels impulsors de la Fundació Catalana de l’Esplai, essent-ne el seu director durant un llarg període. Ha treballat com a voluntari durant molts anys i ha participat de la Taula del Tercer Sector.

Intervenció de Carles Barba

Aquest any se celebren els 25 de la Convenció Internacional dels Drets dels Infants a Ginebra. Aquest any també passen moltes més coses: Catalunya vol determinar el seu futur a través d’una consulta i vol també definir el model de societat. La crisi i el seu impacte asimètric afecta als sectors més vulnerables i la infància és un d’aquests sectors.

Amb aquests factors, us animo a que a través d’aquests context definim com a Catalunya volem que sigui el model d’infància i la responsabilitat que tenim com a país envers aquesta.

Estat de la infància

A Catalunya hi ha un 18% de la població que són infants, uns 234.000 d’origen familiar estranger. Amb una pobresa relativa del 23,8%-26% (1 de cada 4 infants). Hi ha una alta taxa d’abandonament prematur de l’escola, un 26%, un 1,2% tenen alguna discapacitat i 7600 tenen alguna protecció (2800 en centres). Aquestes són les dades que hi ha a dia d’avui al nostre país.

Marc legal dels drets dels infants

Ens movem en un marc internacional regulat a través del Conveni Internacional dels Drets dels Infants (NNUU 44/25 de 20 de novembre de 1989). 193 Estats hi estan adherits i és un dels documents amb un alt nombre d’adhesió més elevat (excepte Somàlia, Sudan del Sud, USA). El Parlament de Catalunya també hi està adherit. Aquesta normativa inclou 54 articles sobre qüestions com:

-          Interès superior dels infants

-          Dret a la no discriminació

-          Dret a la vida, supervivència, desenvolupament

-          Dret a ser escoltat i a participar

I disposa de tres protocols facultatius sobre:

- Venda, prostitució, pornografia

            - Nens en conflictes armats

            - Procediment comunicacions, denúncies...

Existeix el Comitè de l’Infant que examina el compliment dels drets. Formula preocupacions i recomanacions. Hi participen 18 experts i es reuneixen tres cops l’any. És un òrgan molt limitat de recursos. Aquest Comitè examina els diferents Estats membres, que han de presentar un seguit d’informes. Pel què fa al cas d’Espanya, l’informe de 2010 deixa de manifest que:

-          Hi ha un dèficit de coordinació interinstitucional

-          Manca de dades i instruments de seguiment

-          Problemàtica envers els menors no acompanyats

-          Difícil situació dels menors en centres

-          Taxes de fracàs escolar i de pobresa preocupants

El proper informe serà l’octubre de 2015.

Pel què fa a l’Estat espanyol, aquest garanteix diferents qüestions a través de la Constitució Espanyola (protecció i drets dels infants i obligació de garantia dels tractats internacionals). Actualment s’està treballant un avantprojecte de llei i existeix també regulació pel què fa a qüestions penals.

En el cas de Catalunya, l’Estatut del 2006 regula diferents qüestions com són:

- El dret a rebre atenció integral necessària per al desenvolupament

- L’interès a l’infant ha de ser prioritari

- Competències exclusives en protecció i promoció

- Obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals

També es disposa de la Llei d’infància de 2010 que fa un salt qualitatiu perquè parla de drets de l’infància, entesa aquesta com a subjecte divers i més enllà de mesures de protecció. Aquest any legalment es presentarà un balanç de l’aplicació d’aquesta llei.

Polítiques de govern

Pel què fa a les polítiques de govern, a nivell d’Europa hi ha les recomanacions respecte “invertir en la infància: trencar el cicle dels desavantatges”:

-          Accés als recursos adequats. Recolzar la participació dels pares al mercat laboral

-          accés a serveis assequibles i de qualitat: reduir les desigualtat a la infància invertint en l’educació i la cura de la primera infància

-          El dret dels infants a participar: recolzar la participació de tots els infants en les activitats lúdiques, esportives i culturals

Des del punt de vista espanyol, s’està en el II Plan estratégico nacional de infancia y adolescencia (PENIA) 2013-2016. Aquest pla està pressupostat en 5200 milions d’euros dels quals 4800 els gestiona les Comunitats Autònomes.

A nivell de Catalunya, el passat 19 de juliol de 2013 es va signar el Pacte per a la infància a Catalunya entre Generalitat de Catalunya, sindicats, tercer sector... tots els agents que treballen el sector de la infància. Aquest és un valor molt important a l’hora de plantejar-nos el futur del sector. Aquest acord contempla un Pla d’Acció Integral del 2014-2017 (en l’actualitat s’està en un Pla de transició). Aquest Pacte crea uns instruments de seguiment i un observatori d’infància com a òrgan consultiu. És així com a nivell de Catalunya disposem d’una eina molt potent per a treballar. Més enllà també, de moltes i importants polítiques de governs locals envers el col·lectiu.

És una direcció general dins la conselleria de Benestar i família qui ha de desenvolupar aquestes polítiques, això és un greuge i que dificulta el desenvolupament d’aquestes polítiques doncs es veu molt condicionat amb el seu estatus.

Instruments de control i seguiment

Hi ha una arquitectura jurídica, una de política i també una a nivell del control que ens són molt interessants. A mes de gener de 2013 es va crear una Comissió d’infància al Parlament de Catalunya. Els partits van ser sensibles a les entitats específiques que es dediquen al sector. La importància més destacable d’aquesta qüestió és que és una comissió transversal, on els 21 diputats que hi participen tracten la infància i tot allò que hi té a veure (aquesta comissió és única en tot l’Estat espanyol).

També existeix un espai molt important de treball per la infància dins el Síndic de Greuges. Aquest presenta informes sobre els drets de l’infant, sobre la pobresa infantil, la malnutrició infantil a casa nostra alhora que fa recomanacions i seguiment sobre el compliment d’aquestes.

L’actiu de la societat civil

Al nostre país hi ha moltes entitats, persones i recursos destinats per part de la societat a treballar envers els infants. En aquest sentit disposem de dades de l’Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya. Són les següents:

-          Entitats que treballen amb la infància són 1300. Un 19% del total d’entitats del tercer sector

o        Educació en el lleure

o        Atenció a la infància i/o adolescència

o        Acompanyament i inserció

-          Voluntaris: 80000 persones (un 28% del total)

-          Treballadors: 14000 persones (un 14% del conjunt)

-          Economia: un 24% del conjunt

Tenim un gran actiu social que ens permet fer un gran treball amb els infants. I val a destacar que totes aquestes dades no comptabilitzen la participació d’infants en l’àmbit cultural i/o esportiu, en què els infants hi juguen un paper molt important.

A partir d’aquestes informacions, podem arribar a plantejar-nos els reptes de futur.

Reptes de futur:

Catalunya té el repte de ser un país exemplar en matèria de drets de la infància. Té condicions i actius per a ser-ho:

-          Context de definició de projecte de país

-          Llei d’infància pròpia

-          Comissió infància al Parlament – Síndic de Greuges

-          Societat civil àmplia, diversa i compromesa

-          Pacte per a la infància a Catalunya

-          Pla integral de Govern – Polítiques locals generalitzades

Repte de política global de país:

Tenim llei per a tota la infància, Comissió transversa, Pacte per la infància...

-          Convé una alta instància de govern amb capacitat de direcció sobre les polítiques: educació, salut, benestar social...

-          Polítiques universals per a tota la infància i específiques pels més vulnerables.

Repte de l’equitat, la inclusió i la igualtat d’oportunitats:

-          Reducció taxes de pobresa

-          Reducció de la desigualtat

-          Garanties bàsiques

-          Alimentació adequada. Bona nutrició i combat de la obesitat

Repte de l’educació:

-          Fracàs i abandonament prematur

-          Petita infància 0-3 anys

-          Educació en el lleure i activitat físicoesportiva

-          Addiccions i precocitat (alcohol, tabac, drogues diverses...)

-          Tic i comunicació

-          Educació en la participació i assumpció de responsabilitats

Amb la crisi molts d’aquests reptes han passat a ser prescindibles. Hem d’entendre que les estratègies educatives, d’equitat i de país passen per la infància i que per tant l’òptica d’aquesta ha d’estar inclosa a l’hora de tractar les polítiques específiques.

Estem en un moment de repte en el que hem d’invertir amb la infància. Catalunya està en un moment decisiu de definir la seva posició social en tots els àmbits i tenim una societat civil molt potent. Per això crec que tenim totes les eines per poder jugar a fons amb aquesta qüestió i ser exemplars i un referent per tenir en compte la infància en el centre de la societat.

Des de la Federació Catalana de l’Esplai, des del lleure, l’experiència que tenim és que els nens i nenes aprenen a ser, a conèixer, a conviure, a fer... en el temps lliure. Aquest es converteix en un laboratori de la vida real. Aprenen valors, a adaptar-se, coses noves, aprenen a decidir, a dialogar... El coneixement és molt ampli i les fonts són immenses. Des de l’educació en el lleure s’educa a l’infant.

Preguntes del públic assistent:

- Has dit que l’escola no és l’únic lloc d’aprenentatge. Podries aprofundir-hi?

Hi ha una sèrie d’institucions (ONG, església, els partits, l’escola...) que han mediat entre l’individu i la societat. La intermediació està en crisi i en el cas de l’escola, els mestres i la institució no pot fer el mateix que feia fa uns anys. L’accés al coneixement i a la informació ja no passa pel mestre, amb les tecnologies l’accés a la informació ve per moltes altres bandes. Això no vol dir que no tingui raó de ser, això vol dir que les funcions del mestre i de l’escola han de canviar. Han de ser institucions més obertes, permeables, que sumin experiències. A les escoles hi ha d’entrar les famílies, la gent del barri... Hem d’adequar les institucions a la realitat social.

- Els nens tenen drets i obligacions i hem de parlar de les dos coses. Vull destacar la importància dels pares i la funció dels mestres en ensenyar i no educar.

Hi ha hagut una actitud molt àmplia, delegant l’educació a les escoles. Pares i mares tenen unes funcions, i no es poden delegar.

- L’etapa del 0 als 3 anys no està estudiada suficientment i quin és el model educatiu que se’ls hi ha de donar. Estar amb la família o a les escoles bressols? D’altra banda considero que s’ha avançat força amb el treball en xarxa entre professionals.

Aquesta etapa de la vida és molt important i per tant, cal donar suport a les famílies. Si és millor les escoles bressols o en plena família és relatiu, no és clar. La primera infància és importantíssima i el pes de la família, també.

- Faria falta més suports a les famílies per educar els fills? Les comissions existents de les institucions que en fan seguiment, com el fan aquest seguiment?

Cal donar més suport a les famílies i cal que Catalunya tingui polítiques més potents cap a les famílies, polítiques iguals de potents que les que hi he en educació. Pel què fa al seguiment no es fa gens bé, ens falten moltes eines per comptabilitzar i disposar d’indicadors. Sinó les decisions es prenen per intuïció.

- La figura del mestre encara té funcions i competències molt clares? Ensenyar a pescar perquè ho necessitem, no?

La informació per si sola no educa, fins i tot pot fer l’efecte contrari. Per tant, la feina del mestre és més important que mai i segurament més complexa que mai. Gestionar educativament els aprenentatges requereix una gestió d’equip, espais diversos... no només el mestre. No podem basar l’educació dels infants només a l’escola, això és impossible. Cal treballar plegats, en xarxa. Si sempre ha estat necessari, en la situació complexa en la que vivim és fonamental.

- És importantíssima l’educació dels infants del 0-3 anys però cada família és un món i han de poder triar segons el seu estatus, cultura, situació... També voldria posar sobre la taula la quantitat d’esplais parroquials envers els esplais laics, que transmeten uns valors molt diferents.

Hem de posar dispositius especials per ajudar cada situació familiar complexa. Els voluntaris/es que fan de monitors/es més professionals, poden orientar adequadament als infants. Si no hi ha capellans perquè s’està en un àmbit aconfessional, cal algú que faci el paper d’orientar. Educar en el temps lliure té una problemàtica concreta perquè l’espai és més obert, amb menys normes. És un espai de més risc que en l’àmbit escolar però més ric.

- És molt important que hi hagi iniciatives per donar suport a les mares que estan soles. És molt important el suport, vingui d’on vingui, des de l’inici.

Totalment d’acord. Fer-ho bé en aquest període és bàsic.

- Quins valors tenen l’esplai?

Els esplais neixen a finals dels anys 60. Veuen de la tradició excursionista, de l’escoltisme, del moviment de colònies, dels esplais parroquials... En un 90% fan el mateix que els grups escoltes. Els valors que l’inspiren de treball educatiu, tradicions, llengua, valors socials, de natura... tenen molt a veure amb el de l’escoltisme.

- La Llei d’Infància catalana, com s’està desenvolupant? I d’altra banda, les noves tecnologies creen noves persones, noves mentalitats... Això caldria frenar-ho?

La llei és del 2010 i s’està desplegant lentament. El gran repte educatiu és educar-los com a ciutadans, que sàpiguen assumir responsabilitats i conviure. Respecte la segona pregunta, no crec que ens ho haguem de plantejar. El què hem de fer és ensenyar a conviure i entendre-ho. Hem d’educar a persones capacitades amb els recursos que tenim a l’abast.