Ponent: Dolors Renau
Presentadora: Rosa Barenys
Assistents: 34 persones
Obre el Fòrum Rosa
Barenys per fer un petit recorregut biogràfic pel treball que ha fet Renau en
les escoles, en la pedagogia, en el model de benestar social i, especialment en
aquest darrers anys, amb les seves reflexions entorn del feminisme i les dones.
Destaca, a més de la seva feina com a col·laboradora amb un article mensual al
diari El Punt, el seu bagatge com a
diputada al Congrés en les primeres legislatures, eurodiputada al Parlament
Europeu i presidenta de la Internacional Socialista de les Dones. Barenys
comenta que també ha publicat diversos llibres, el darrer amb el títol La voz pública de las mujeres, a partir
d’experiències personals, treballs i reflexions sobre les dones.
Pren la paraula
Dolors Renau per agrair l’assistència als presents i comença dient que el feminisme sovint és considerat com un estereotip,
emmarcat amb les sufragistes i les reivindicacions que fan les dones, però que
no s’hi veu la transcendència i el fons transformador que té, sobretot en
moments com aquest en els que cal repensar tantes coses.
Diu Renau que
oferirà una sèrie de reflexions per trencar el estereotips i vol parlar de les
tasques de que han de fer avui en dia els feminismes .Comenta que durant una
època els lectors de l’ideologia marxista coneixien el que s’anomenava
“subjecte polític” i que la classe treballadora era considerada el subjecte
polític clàssic que feia bellugar la societat en un sentit progressista, fins
que alguns pensadors van començar a afirmar que no n’hi havia un sinó molts de
subjectes polítics. En aquest sentit els feminismes ha tingut i tenen unes
tasques que poden ser considerades pròpies d’un subjecte polític per deixar de
ser vistos com una reivindicació sectorial d’un grup de persones i transformar-se en impulsors de moviments de
base i de moviments progressistes. Explica que parla de feminismes perquè hi ha
moltes maneres d’entendre el que és el feminisme, de defensar i de fer avançar
els drets humans que impliquen el feminisme.
Comenta que
històricament ha existit el feminisme de la igualtat i el de la diferència i
que ambdues parts han suscitat baralles
i discussions. Explica que les feministes de la igualtat han volgut ser iguals
en drets i en possibilitats mentre que les feministes de la diferència posaven
l’accent en allò que és específic de les dones amb aportacions que han permès
posar en valor els aspectes diferencials
entre homes i dones, com per exemple la capacitat de la cura, la
capacitat d’empatia, la flexibilitat, etc.
Renau es pregunta
de què parlem quan parlem de feminismes. Parlem d’una cultura feminista? Hi ha
una sola manera d’actuar? És una cosa sectorial, com sempre ha estat considerat
dins dels partits polítics, per exemple? Renau Considera que els feminismes són
moviments específics que tenen la seva pròpia història i que s’inscriuen dins
dels grans moviments alliberadors de la humanitat malgrat que no sempre hagi
estat vist així. Diu que ha estat un moviment transformador que ha tingut un
progrés innegable i que, a vegades, es reconegut com hereu del treball de les
dones i que ha passat de ser un pensament minoritari a impregnar en bona mesura
la societat, acceptat per homes i dones i incorporat a la cultura. Renau creu
que actualment la política i la societat estan
impregnades de trets de la cultura feminista malgrat que algun cas estiguin
aigualits per la normalització i la generalització.
Continua la seva
intervenció parlant dels reptes i proposa tres àmbits diferents. Primer cal
seguir la lluita per la igualtat dels drets fonamentals: dret al vot, al
treball, a la llibertat personal.
En segon lloc, s’ha
d’aconseguir que allò que fa diferent les dones dels homes sigui considerat
plenament humà i tingui el reconeixement del dret per a la part de la humanitat
que no ha manat -les dones-, que no ha pogut imposar el poder i que no ha pogut
o no ha sabut fer valdre allò que és diferent malgrat ser la majoria de la
població alhora que una part important de la societat, carregada d’història, de
cultura i de valors però sense veu pública. El domini de la idea d’igualtat ha
prevalgut a vegades per damunt del dret a la diferència.
El tercer aspecte
que proposa és la conquesta dels poders. La societat, formada per homes i
dones, ha de contemplar el poder de les dones amb la mateixa seriositat amb la
que es parla dels poders polítics o d’altres i això implica un límits, lligats
a la mateixa societat, que depassen els límits del feminisme. Els feminismes no
són una càpsula dins d’un marc com és la societat sinó que han d’estar penjant
d’una cosa més amplia que són els grans principis: la llibertat, la igualtat i
la fraternitat. Si no és així, queden reduïts a l’anècdota personal, a la
reivindicació d’aspectes concrets, vistos d’una manera estrafeta des de
l’exterior i perden consistència ideològica i ètica i possibilitat
transformadora.
També, sota els
grans principis ha d’haver-hi els drets humans amb el que representa el seu
reconeixement. Per tant, els feminismes han de treballar també per millorar la
situació general -els drets humans. També cal treballar per la vida quotidiana
que ha estat patrimoni de les dones i que no ha estat explicat lligat a tot
allò que és col·lectiu i que és diferent i que tenen també una altre lectura de
les coses. Això cal que s’infiltri en la cultura majoritària per a poder
canviar coses.
Renau es pregunta
com es pot fer tot això i la primera proposta que dona és que s’ha de fer amb
els homes. Diu que els homes també estant violentats, que els recau un arquetip
a sobre, que també han reprimir molts aspectes humans que no poden desenvolupar
perquè el reconeixement de la virilitat els ve donat pels altres homes. Comenta
Renau que els homes han de fer el seu propi camí, diferent al de les dones, i
per això quan es parla d’igualtat cal preguntar-se: igualtat a què? Igualtat a
qui? Igualtat al que ja existeix? Quan parla d’igualtat vol dir igualtat de
drets, de possibilitats, de reconeixement. Diu que cal infiltrar el que
representen els nous valors.
La segona manera de
fer-ho és estant obert el que representa la diferència que són els homes ja que
comparteixen moltes coses com per exemple els drets humans o els principis
progressistes. Diu que cal explicitar què és un ser humà, que pot ser home o
dona, obrint el concepte del que significa ser èssers humans. Cal transformar
el saber de les dones al llarg de la història en paraules, en cultura i en
política i donar-hi valor.
En darrer lloc cal
aportar a la vida col·lectiva els valors silenciats en el que és públic com
l’empatia, la flexibilitat la capacitat de cosufrir amb els altres, valors que
són compartits per homes i dones però que aquestes els han viscut, usat i
experimentat constantment. Aquests valor els tenim però no els usem en la vida
pública ni econòmica.
Diu Renau que les
dones han esta silenciades, que han estat considerades una classe subalterna,
amb el cervell més petit segons alguns científics, afectives però poc
intel·ligents, etc.; un llistat inacabable de tòpics que les han esclafat.
Renau acaba la seva
exposició explicant per on cal començar. Diu que s’han de fer lleis que
protegeixin els drets humans d’aquelles persones que són diferents i que
representen més de la meitat de la població, s’ha de començar pels grups de
base, per la investigació i la sabiduria. Diu que s’ha de canviar el marc
cultural i s’ha d’enfortir el propi feminisme. Per fer tot això, cal transformar
la pròpia visió feminista, la dels grups, amb més autoestima, valorant allò que
és diferent i potenciant la mirada des
dels marges que sempre és molt més lúcida d’aquella que està enquadrada dins
del poder.
En aquest moment
pren la paraula Rosa Barenys per agrair la possibilitat de reflexionar sobre
com ha evolucionat la lluita de les dones, en quin moment ens trobem avui i de
quina manera es pot fer la transformació per defensar uns drets. A continuació
obre un torn de paraules als assistents.
La primera
intervenció pregunta si no hauria de desaparèixer l’eslògan de la igualtat
donat que els models de dona que han arribat al poder no són els models de dona
que haurien de ser i si caldria desenvolupar el valors propis i les capacitats
del feminisme i traslladar-los a la política o l’economia. Diu que el repte
recau en desenvolupar els valor que encara estan amagats i que no han impregnat
la societat.
Renau respon que
creu es necessita un reforç conceptual dels fonaments dels drets humans perquè es
veritat que en la majoria dels casos la igualtat s’ha convertit en fer el
mateix. Diu que el sistema no ajuda i que la política tendeix a allunyar-se de
les dificultats però que no totes les maneres de fer política són iguals.
La segona
intervenció comenta que veu el feminisme dins del sistema i que la impregnació
cultural existeix a nivell conscient però no inconscient. Es pregunta si hi ha
suficient massa crítica per obrir nous horitzons i demana com es pot fer els
canvis des de dins del sistema.
Renau contesta que
tots estem dins de sistema però que hi ha qui viu dins dels estereotips i qui
es planteja moltes més coses. És important la presa de consciencia de cadascú i
no veu en quin altre sistema es pot fer alguna cosa però que potser si que es
pot actuar des de grups reactius al sistema.
La tercera
intervenció pregunta si la línia d’actuació no s’hauria de centrar en
l’especificitat.
Renau comenta que
hi ha experiències que ensenyen que quan es posa l’accent només en la
diferència es tornen essencialistes i que no li serveix l’essencialisme femení. Diu que si només ens
fixem en la diferència podem caure en un cert dogmatisme.
La quarta
intervenció destaca que Renau ha situat el feminisme en un estadi diferent al
que hi havia fins ara i pregunta cap a on han d’anar les dones que continuen en
grups feministes per canviar la imatge actual.
Renau respon que
els grups de donen no son diferents en cap aspecte als altres grups humans però
que si que tenen una certa homogeneïtat d’objectius. Recomanaria que estudiessin
l’evolució dels drets humans i les dinàmiques de poder. Això ha d’acompanyar la
presa de consciència i l’apertura al diàleg amb tots aquells que volen un
progrés general.
La cinquena
intervenció parla, d’una banda, d’una visió positiva del paper de la dona en
referència al seu poder dins la família i, de l’altre, pregunta sobre el tema
de les quotes en el sentit conceptual, competencial i en l’humà.
Renau diu que la
dona només té parcel·les de poder dins la família però amb limitacions molt
grans ja que la dona està influïda pel sistema i els arquetips amb un gran
nivell d’exigència molt alt. Comenta que si els homes compartissin més coses
potser això canviaria. Respecte a la quota Renau comenta que ella sempre ho ha
defensar però que ho entén com una eina, una manera d’entrar però que si no ve
acompanyat de res més es queda en que les dones fan el mateix que els homes.
La següent
intervenció parla de la feina que cal fer, entre la qual Renau ha destacar el
desenvolupament de lleis que protegeixin els drets humans, específicament els
de les dones, fugint dels essencialismes i demana a Renau que expliqui quines
experiències coneix.
Renau contesta que
depèn de l’amplitud del discurs lligat a plantejaments polítics i ideològics.
Diu que cada dia hi ha més reconeixements sobre els drets humans i que es van
incorporant les diferències. Si hi ha un correcte desenvolupament i es
transformen en llibertat, igualtat
Finalment,
tanca el debat Rosa Barenys agraint a
Dolors Renau les seves aportacions.
