dimecres, 12 de març del 2014

Els nous moviments socials

Dilluns 20 de febrer de 2012, a les sis de la tarda, a l’Ateneu Barcelonès

FÒRUM DE DEBAT SOCIAL

Els nous moviments socials
Ponent: Jordi Borja, sociòleg
Coordinadora: Rosa Domènech

Assisteixen 40 persones.

Presentació del debat
Jordi Borja, llicenciat en ciències polítiques i sociologia. Ha treballat a moltes de les universitats catalanes al llarg de la seva trajectòria professional, impartint geografia urbana i sociologia de l’urbanisme, aquesta basant acadèmica l’ha fet formar part d’institucions del país. Cal destacar el seu perfil més polític com a militant del PSUC, i ha assumit diferents càrrecs electes.

Intervenció de Jordi Borja
Els moviments socials emergeixen quan hi ha un desfasament entre demandes de la societat i les respostes dels governs. S’ha d’apreciar i molt perquè són un avís. Poden tenir una eficàcia limitada però pel fet de ser un avís, ja és un motiu prou important com per tenir-los en compte.

Els moviments socials poden ser de diferents tipus, amb diferents finalitats i objectius. En el cas de l’Estat Espanyol, els moviments han anat perdent contingut de canvi social i han quedat com a model d’organització, sense voluntat de transformació i s’han quedat pràcticament els moviments com a procediments. També han agafat perfils de moviment expressiu, per donar-se a conèixer o reivindicar-se com a col·lectiu existent, però ha perdut el valor de transformació, de canvi. Per exemple, s’ha reduït la democràcia a un procediment: som demòcrates perquè hi ha eleccions i poca cosa més. Per què volem la democràcia? Com la volem utilitzar?...

Quan les polítiques públiques no satisfan les demandes latents de la població, apareixen els moviments. N’hi ha de tres tipus:

-    Els que han donat lloc a organitzacions i han perdut la qualitat de moviments: Per exemple els moviments sindicals. Aquests a dia d’avui formen part de l’aparell de l’Estat, cobren d’aquest. Un altre exemple en serien les associacions de barris, que a vegades existeixen per organitzar coses, no hi ha objectius o arriba un moment en què la pròpia organització es menja els objectius.
-   Moviments que fa uns anys eren els nous: feminisme, pacifisme, ecologisme... Aquests han fet una primera fase del seu paper: han posat el tema dins l’agenda política i social, s’han assumit parcialment els continguts. Ara el repte és el de definir-se.
-  Nous moviments d’avui: són relativament espontanis, són moviments expressius, que tenen molta força però no generen lideratge, no hi ha interlocutors visibles. Què es pot esperar d’ells? Que existeixin. Aquests expressen malestar general i la força d’aquest malestar, però són intermitents. Per exemple: el moviment dels indignats.

També podríem dir que existeixen uns moviments socials latents, els de la xarxa. Les persones organitzades a través de la xarxa en són moltes i tenen capacitat d’influència. Han agafat un paper molt important i poden ajudar a regenerar la política i les organitzacions socials. També podríem dir que les lluites, les propostes regeneradores no sorgeixen del propi nucli de les organitzacions sinó que surten del costat, acompanyades.

Tota aquesta situació planteja la necessitat d’adaptar les institucions amb les demandes socials.

Preguntes del públic assistent a l’acte:


- Els moviments que plantegen els problemes quotidians, poden ser els que rejoveneixin als moviment sindicals?
Moviments que plantegin problemes, però també moviments que proposin solucions als aspectes quotidians, poden servir d’aire nou. La societat política que pot donar lloc a una transformació o avenç democràtic, serà un lloc de trobada a les ciutats. Serà l’articulació de diferents sectors (moviments i estructura –organitzacions i institucions-) que es produiran els canvis.
 
- Sobre el moviment cooperatiu no n’ha dit res. Enguany, Nacions Unides hi ha pensat i ha proclamat el 2012 com a any internacional. Penso que les cooperatives tenen molt a dir i que poden orientar molt el canvi que necessita aquest societat. Què n’opina?

Hi ha una reactivació del moviment cooperatiu, de les que ja existeixen i d’altres que es creen de noves.

- És possible canviar les coses si no hi ha un moviment internacional? Hi ha marge de maniobra per transformar a nivell local?

Esperar que les lluites socials s’internacionalitzin i que ajudin a transformar, és molt a llarg termini. Segurament hauríem de buscar altres maneres. Segurament però, molts països desenvolupats començaran a aplicar polítiques proteccionistes.

- Has comentat que hi ha moviments que a la que s’han incorporat a les agendes alguna part del seu discurs, s’han adormit. Els nous moviments caldria que no s’institucionalitzin per tal que no s’adormin? Cal que els moviments facin propostes de solució?

Quan formes part d’una organització, la gestió t’ocupa molt de temps. Canviar coses no és fàcil i està bé tenir pressions externes.

- Tot el món de transformació del sistema que suposa les banques ètiques, les cooperatives de consum... són sistemes independents dels governs i les institucions. Aquests moviments presenten un camí clar a recórrer. Què en penses?

No és incompatible que existeixin moviment socials intermitents que plantegin problemes i propostes genèriques, aquests serveixen per cridar l’atenció... i poden generar una resposta concreta, més evolucionada.