"En totes les professions hi ha èpoques en les que es manifesten amb claredat uns objectius i d’altres en les que hi ha prioritats molt diferents. Són canvis produïts per l’evolució política de la societat, per els problemes que s’hi manifesten i finalment per les prioritats que bategen en l’opinió pública.
En l’exercici del Treball Social
també es possible observar aquests canvis i aquelles formulacions diferents que
evolucionen segons els paràmetres canviants de la vida col·lectiva. El Treball
Social que és la denominació amb que ha estat i és coneguda l’acció
professional sobre els problemes comunitaris es realitza a través de l’acció
individualitzada i en la dimensió col·lectiva. S’aplica en diversos camps.
Hi ha hagut èpoques en les que el
Treball Social ha estat clarament orientat a reforçar la consciència de la
Comunitat, n’hi ha hagut d’altres que la solució dels problemes individuals ha
semblat que eren els prioritaris.
Aquestes evolucions tenen totes
les seves explicacions, són totes fruit de la situació en la que vivim. Fa
cinquanta anys, en la dècada dels anys seixanta del segle passat, es formulà de
forma contundent l’anàlisi i la pràctica que deia que el Treball Social havia
d’atendre les necessitats individuals però sempre relacionant-les amb la
formació de la consciència col.lectiva o de comunitat.
Sorgí aleshores amb força el que
fou conegut com a Treball Social Comunitari que amb les precarietats pròpies
d’una acció encara sota la dictadura franquista posava l’accent en la solució
de necessitats concretes en l’individu, tot relacionant-les amb la dimensió col·lectiva
de totes les coses que tenim al voltant en la societat on vivim.
Quan retornaren les llibertats
democràtiques i ressorgí una Administració fruit de l’elecció que en feien i en
fan els ciutadans, l’accent es posà en el paper de les institucions polítiques
i en l’acció que realitzaven. Es prioritzà aleshores el Treball Social directe
en l’atenció de problemes concrets. Ocupà un lloc central el catàleg de
prestacions que l’Administració oferia a l’usuari, el Treball Social Comunitari
passà a segon terme.
Però, algunes dècades d’aquest
esquema han portat a constatar que els dos nivells del Treball Social són
indispensables. Ho és el resoldre problemes que els individus tenen en la seva
realitat quotidiana i ho és el saber indicar i fer comprendre que el que fem té
una repercussió en l’àmbit general.
Heus ací, doncs, que el Treball
Social Comunitari que durant anys ha estat en un segon pla, està retornant.
Després de l’experiència d’algunes dècades en democràcia i amb una acció de
l’Administració en tots els nivells s’ha constatat que el Treball Social
Comunitari cal que segueixi contribuint a que la persona sigui conscient de que
és el protagonista en la societat i que ha estat un error atribuir a
l’Administració la responsabilitat completa de la consciència Comunitària.
L’evolució no ens estalviarà
noves etapes, però és possible que l’experiència que ara ja hem fet en
democràcia en les darreres dècades ens porti a comprendre que el Treball Social
haurà de mantenir dues prioritats: l’acció individual sobre els problemes
concrets, immediats de l’usuari i la comprensió de que aquests tenen una íntima
relació amb la dimensió col·lectiva de les coses.
Ara som en una etapa en la que
retornem a posar un accent prioritari sobre la necessitat de fer un Treball
Social Comunitari que completa el que fem en l’àmbit individual. L’Administració i les entitats de
tota mena que agrupen a les persones totes han de compartir aquestes dues
vessants del Treball Social. L’Administració atenen els problemes concrets
sense oblidar la dimensió comunitària i la necessària conscienciació de
l’individu en aquesta direcció i les entitats a partir de la seva
especialització, també amb la voluntat de reforçar la consciència comunitària.
El Treballador Social que atén
problemes concrets no pot oblidar que forma part de la seva acció en donar
elements que facin entendre a l’usuari les relacions entre les seves
necessitats i les grans mancances que afecten a la societat on vivim. Sovint,
tot té una expressió en la nostra vida més immediata, però aquest o aquell
problema neix i creix en les deficiències col·lectives. La solució correcta
dels problemes concrets exigeix una comprensió i una acció sobre la reforma i
transformació de realitats que no responen exactament al que necessitem.
El Treball Social Comunitari està
retornant i hem de procurar que ocupi un lloc central en l’exercici general del
Treball Social en tots els camps".
