Xerrada “Refugiats, la vergonya
d’Europa”, realitzada a Alella el 4 d’abril
Esperança Esteve, treballadora social i ex-diputada al Congrés dels
Diputats, va ser l’encarregada de pronunciar la segona conferència del cicle
sobre refugiats. La xerrada va tenir lloc a les antigues escoles Fabra d’Alella
amb la col·laboració de l’Associació de Dones Solidàries d’Alella i va comptar
amb la presència de l’alcalde, Andreu Francisco. L’acte va ser moderat per Rosa
Domènech, presidenta d’Impuls a l’Acció Social.
Valors positius per a la convivència
En el preàmbul de la xerrada, Esperança Esteve va destacar la feina que
Mossèn Agustí Viñas, també present a l’acte, realitza al capdavant de l’entitat
Integramenet. Bona part dels
temes que embruten la convivència tenen a veure amb la manera amb la que veiem
la realitat. Per tant, cal transmetre valors positius basats en la realitat
dels fets. En canvi, la mentida destrossa la convivència.
La convivència es basa en dues premisses:
1. Entendre que
estem en un món divers
2. Construir
comunitat mitjançat els marcs de referència que creen els governs locals i les
entitats socials
Europa i els refugiats
La crisi dels refugiats és un tema ple de contradiccions. Però, per què
Europa està blindada respecte l’entrada dels refugiats? Què fa que aquesta
Europa no tingui en compte els refugiats? Per respondre-ho és interessant
repescar algunes idees que en Joan Majó va explicar a la primera sessió del
cicle.
Fa vint anys la crisi dels refugiats no hagués estat un problema per Europa
perquè tenia una base industrial molt important.
En aquests moments Europa té uns 430 milions d’habitants, i quin ha estat
l’allau de refugiats? 250.000 persones? Quanta gent ha sortit de Síria? De
Síria han sortit 5 milions de persones a partir del conflicte de guerra. I on
són? En bona part gent que ocupava espais en unes febles capes mitjanes que
estaven vertebrades. Molta gent accedia a la formació. I què ha passat? Doncs
tenim que 3,8 milions de persones estan en els camps de refugiats d’Iraq, un
país que no té cap mena de democràcia; que estan a tot l’entorn que envolta
Síria, com Jordània. El principal problema el tenen els països receptors que no
tenen recursos i viuen situacions internes complicades.
És necessari comprendre el dolor de l’altre. Un no se’n va de casa seva si
no es sent amenaçat per la mort. Aquesta és l’essència del refugi. Si jo no
marxo, la meva vida i la dels meus perilla i deixarem d’existir; que és el que
està passant ara a Síria.
Infants perduts i tràfic d’òrgans
Hem dit que han vingut uns 250.000 refugiats, però quants han mort? No ho
sabem... Diem 3.000... però quanta i quanta gent ha mort pel camí? El que sí
que sabem a partir de les dades de l’ACNUR és que 90.000 infants (entre 5 i 15
anys) pul·lulen per no se sap a on (Turquia, Grècia, països emissors...). Són
infants que són explotats sexualment i sodomitzats.
També es tem per un important tràfic d’òrgans. Un dels països que fa unes
operacions de transplantament sense llista d’espera és Turquia. I d’on surten
tots aquests òrgans si no tenen ni una Comissió Nacional de Transplantaments?
Estem en una situació d’indefensió.
Un altre element molt vulnerable són les dones. Les Nacions Unides o la
Comissió Europea han fet declaracions i directives dient que en l’àmbit del
refugi s’ha de fer una especial atenció a la dona perquè hi ha hagut moltes
denuncies que han arribat a les organitzacions sobre explotació sexual, tràfic
de dones i violacions en els campaments. Aquest és un tema que es va repetint a
cada conflicte: Ruanda, Mèxic...
I a sobre tenim una Europa que li dóna la clau d’entrada dels refugiats a
Turquia: “Sr. Erdogan, vostè els guarda aquí i nosaltres anirem dient quins són
els contingents d’entrada”. És un país on no hi ha cap garantia de dret per a
les persones refugiades. “No sabem què passa darrere les fronteres”.
Capital i informació
Fa 20 o 30 anys a Europa hi havia tot un projecte de creació. Ja sabíem que
era un projecte d’unitat econòmica, però encara no teníem la globalització ni
l’impacte de les noves tecnologies. Teníem una Europa que conjuminava els
interessos econòmics amb les necessitats de les persones. Era una Europa
bastant puntera en el món, era potent; però quina Europa tenim ara? Una Europa
governada per la dreta o per una esquerra doblegada als interessos del gran
capital. L’esquerra socialdemòcrata en un moment de crisi no ha sabut trobar el
camí. Una Europa que davant d’una
situació de crisi econòmica, d’afebliment, de falta d’indústria, de manca de
generació de riquesa, de la riquesa bona, la que s’aconsegueix amb el PIB i es
redistribueix... No, hem canviat aquest capital pel capital especulatiu, aquell
que ens permet a través d’internet fer operacions a través de tot el món. Com
també el tema de la informació. Per tant, tenim dues coses globalitzades: el
capital ―que
ultrapassa Euopa― i
la informació que corre per tot el món. És l’únic que tenim globalitzat. Les
persones, no. Les desigualtats cada dia es fan més grans. Hem substituït un
sistema per un altre sense mecanismes compensatoris. Europa no ha sabut fer la
seva reconversió.
No pot ser que cada Estat faci la seva. En el tema d’immigració, qui té les
competències són els estats. La UE fa directives, però competències reals no en
té. Després el Sr. Rajoy fa el que vol i ho fa molt lent. Per això som el país
d’Europa que menys gent ha acollit. L’any passat van ser 650 persones i aquest
any anem per 500. I havíem d’acollir 15.000, i Catalunya, 4.000. I Catalunya
està en disposició de fer-ho. Estem davant d’una Euopa feble, d’unes
institucions amb unes estratègies comunes dèbils i amb uns ciutadans empobrits.
Per tant, aquesta Europa s’ha tornat reaccionària, excloent, poruga. Tenim por
de l’altre, de la seva cultura i de la motxilla amb que vindrà.
Espanya és la vergonya d’Europa
L’última cosa que vaig fer al Congrés dels Diputats és intentar aconseguir
un acord amb tots els grups polítics entorn el tema dels refugiats amb una
declaració de principis que avui fa riure perquè acabat sent paper mullat. Necessitem
una mica de fraternitat, entendre que l’altre és una persona com tu i que tu
també et podries trobar en una situació similar. Aquest món, líquid, ràpid,
volàtil... no tenim ni idea què passarà. A les 15.000 persones que havíem
d’acollir no se’ls hi ha donat entrada. Què ha fet Rajoy a la frontera sud
d’Espanya? Ha fet el mateix que la UE amb Erdogan: donar les claus de la
frontera a Mohamed VI. I el que passa de la reixa cap allà, jo no veig res. Hi
ha hagut denúncies, morts, atropellaments dels drets humans... i quasi no se’n
parla.
Diferència entre refugi i asil
Els refugiats són els que han de marxar perquè els maten. I la immigració?
Els que marxen de casa seva sense que tinguin una pistola a l’esquena o una
bomba que els amenaça, però que volen millorar les seves vides. Molts d’ells
venen de la fam. Algun dia haurem de revisar el concepte de migrant econòmic.
Abans estava molt clar: jo canvio de país per guanyar-me la vida. La fantasia
del migrant era treballar molt per reunir uns diners i si puc tornaré a casa
meva. El somni frustrat del retorn que moltes vegades no es produeix. I
aleshores es quan es produeixen les segones o terceres generacions com ens
estem trobant ara nosaltres que tenim un autèntic repte com a societat. I el
tema de la migració anirà en augment per les situacions climàtiques per exemple
a l’Àfrica sub-sahariana que no poden conrear els terrenys degut a la
sequera...
Volem acollir, però com?
Els refugiats seguiran venint mentre hi hagin clubs a nivell mundial que
decideixen que la indústria de l’armament s’ha de col·locar. Volem acollir,
expressem un desig, però com? Qui vol acollir? Tots nosaltres a casa nostra?
Això no és solució. Això serveix com per a un dia. Aquest ‘volem acollir’ s’ha
de traduir amb:
- Enfortir les institucions. Què són avui les Nacions Unides? No hi ha crèdit a les institucions. Estan afeblides. I el capital especulatiu i financer guanya amb nosaltres. Hem d’empoderar el Govern d’Europa.
- Empoderament de la ciutadania i de les institucions socials
- Mentoratge. Tots nosaltres podem fer de mentors per reconèixer-nos en l’altre a partir del respecte
- Economia social i de proximitat basada en les persones.
- Autoorganització a nivell local a través de la comunitat.
Jo sempre acabo amb un somriure i dient que tenim camí per recórrer però
molta esperança. Aquesta vegada acabo dient que tenim un gran interrogant al
davant.
Preguntes i comentaris
Estic molt sorpresa que Europa hagi
d’acollir a tants refugiats. I què fan els seus germans dels països musulmans?
Hem suposat que tots els que venen són musulmans. No, la gran majoria ho
són, però no tots. Dit això, els països germans no acolliran perquè Aràbia
Saudita està finançant ISIS, està finançant les guerres amb el vist-i-plau de
països europeus com el Regne Unit. Els països àrabs són països rics que han
basat la seva riquesa en les desigualtats i en les grans operacions
armamentístiques.
Tots els refugiats que van a Canadà,
el govern se’n fa càrrec d’un 50% i de l’altra meitat, la societat civil. És un
sistema molt col·laboracionista. Jo sol no puc portar a casa quatre immigrants,
però entre 40 o 50 persones ens podem fer càrrec d’una família. A Canadà això
està funcionant.
Jo crec que és la línia. El model canadenc es basa en l’organització
col·lectiva. És un mentoratge que dóna molta força al grup. No és el mateix que
vagis tu sol a acompanyar que sigui un grup de persones que conjuntament ens
fem responsables i ens reforcem entre nosaltres. Hi estic absolutament d’acord.
Si hem estat capaços d’iniciar un
procés que alguns somiem que ens portarà a la independència, per què no fem un
pacte nacional per reclamar la competència i poder acollir aquestes 4.000
persones que podem acollir?
Sempre hem demanat competències. Vam intentar amb la última llei
d’estrangeria tenir més competències en l’acollida dels immigrants per
preservar la llengua perquè és un factor de discriminació i alhora
d’integració. Però totes les competències que fan referència a l’entrada estan
en mans dels estats i això no canviarà perquè els estats no la volen perdre. Si
nosaltres som un estat d’aquí dos dies, la tindrem. Però quan fem una
manifestació sota el lema ‘volem acollir’ és més petita que d’altres sobre
temes que ens afecten més directament. En aquest tema som una mica més distants
perquè no sabem ben bé com fer-ho.
