Resum de la jornada "Treball comunitari a d’altres països"
Dilluns, 18 de gener de 2016Ateneu Barcelonès
Marta Llobet, doctora en Sociologia i diplomada en Treball Social, presenta la ponència “L’Estat del Benestar al Quebec i a Catalunya”
Hi ha diferents
factors que equiparen les dues comunitats: un desenvolupament tardà de l’Estat
del Benestar, un rol central de l’ església catòlica, el desenvolupament dels
moviments nacionalistes o l’existència de dues llengües oficials.
Visió
històrica del Quebec, especialment del que es coneix com la revolució tranquil·la.
La etapa de 1945 fins el 1959 al Quebec va haver-hi governs conservadors en
aliança amb la jerarquia de l’església catòlica i s’anomena Etapa grisa o Etapa
fosca. A partir del 1959-60 hi ha un canvi de govern cap a polítiques
revitalitzadores acompanyades de canvis socials. Q era una província del Canadà
amb més desigualtats estructurals. L’Estat de Benestar estava a les beceroles i
patien desigualtats econòmica envers la resta de províncies del Canadà sobretot
les anglòfones.
La
Revolució Tranquil·la que comença als anys 60 suposa una modernització i
transformació política, econòmica, social i cultural d’inspiració keinesiana.
Període d’entusiasme i aspiracions col·lectives per lluitar contra l’exclusió
social en el que hi ha un intervencionisme per part de l’Estat en diferents
àmbits. Es produeix un desenvolupament de projectes econòmics estratègics per
afavorir el control de l’Estat en estructures bàsiques. Hi ha una promoció de
l’educació per afavorir la igualtat d’oportunitats. Hi ha una incorporació de
la dona al mercat de treball i una mobilització ciutadana que permet la creació
de les clíniques populars mentre l’Estat garanteix els serveis bàsics de salut.
Es crea un moviment laic de llengua francesa com a corrent reformador de
l’església catòlica. També hi juga un paper destacat el moviment feminista en
denunciar les desigualtats de la societat del Quebec.
La revolució tranquil·la posa les bases
de la organització
del moviment comunitari. Aquesta organització comunitària té tres tipologies
- Els moviments socials com a organismes de defensa i promoció dels drets.
- Els organismes comunitaris que promouen serveis: Tercer Sector, entitats socials sense afany de lucre, etc.
- El moviment cooperatiu i d’economia social
El moviment
comunitari es desenvolupa en diverses etapes:
1. Anys 60. Nexes amb els moviments de treball comunitària
a Catalunya. Creació dels comitès ciutadans per dur a terme diverses accions.
Autorganització.
2. Anys 70. Emergeixen grups populars que
comencen a oferir serveis. Professionalització y especialització. Apareixen les
oficines de protecció del consumidor i el Front Comú d’Assistits Socials, associació
de defensa dels usuaris de serveis socials. Neixen també serveis orientats a
persones aturades i d’educació popular i alfabetització. Totes les organitzacions
acaben formant part del moviment comunitari autònom.
3. Anys 80. Desenvolupament de grups autoanomenats organismes comunitaris
orientats als serveis de salut i serveis socials i comencen a rebre finançament
públic. Partenariat amb els serveis públics
4. Anys 90. Desenvolupament d’organitzacions
dedicades a la inserció social, de les cooperatives en el món local d’economia
social comunitària. Aparició de les Corporacions de desenvolupament econòmic
comunitari per atendre la rehabilitació econòmica i social dels barris.
5. Fins mitjans dels anys 2000. Procés de
descentralització tranquil·la. La orientació comunitària es fa des de una
dimensió local i territorial i des d’un enfoc global (transversal) intentant
donar resposta a totes les necessitats d’un territori..
6. A partir dels anys 2007-08Impacte de la crisi
econòmica acompanyat d’un canvi de govern. Hi ha un procés de reforma de l’Estat
del Benestar amb retallades importants en treball, educació, serveis socials, salut, etc.
Ruptura de l’Estat cap a un model de regulació mercantil però no impulsor d’iniciatives
de partenariat. Moment d’incerteses pel moviment social comunitari.
Marta
Ballester, diplomada en Treball Social i llicenciada en Filologia presenta el resultat
de la tesi sobre intervenció comunitària
als serveis social de base des de una perspectiva comparativa entre Barcelona i
Mont-real.
Ha fet una recerca comparada entre els
models d’intervenció comunitària entre els serveis socials de les dues ciutats.
Els serveis socials i de salut al Quebec estan integrats a diferència de
Catalunya, amb un volum de professionals i de territori molt extens i una gran diversitat
de professionals. Realitza la
comparativa a partir d’alguns eixos:
- Mandat dels professionals per fer treball comunitari.
A Mont-real si que existeix un mandat explícit
integrat en la cartera de serveis com a eix transversal.
A Barcelona no es dona un marc que faciliti el
treball comunitari.
- Document marc de referencia a la pràctica.
A Mont-real hi ha una Carta (CROC) que
delimita l’encàrrec dels àmbits, funcions, etc. aprovat pel centre i elaborat
pels professionals.
A Barcelona no hi ha un document equivalent. L’Ajuntament
de Barcelona ha fet publicacions però de manera genèrica per a tots els
centres.
- Rol que juga una comunitat de pràctica.
A Mont-real hi ha una comunitat de pràctica de
les persones que treballen en els centres del Quebec ha contribuït a consolidar
el treball comunitari dins la xarxa pública.
A Barcelona no existeix aquesta comunitat ni
cap col·lectiu similar.
- Tipologies d’intervenció en relació a diferents àmbits i temàtiques.
A Mont-real s’intervé en àmbits i topologies
molt diverses (joventut, infància, toxicomanies, seguretat alimentaria, salut
menta, medi ambient, etc.) incidint en problemàtiques estructurals del
territori.
A Barcelona la intervenció en les temàtiques està
condicionada per les necessitats concretes de la població.
- Ubicació del centre en dinàmiques del territori.
A Mont-real hi ha una centralitat en la xarxa
comunitària. Hi ha una presencia continuada en els barris per part dels professional,
són una corretja de transmissió cap als centres. Les intervencions són tranversals i ajustades a les necessitat del
territori que permet una actualització del diagnòstics de manera periòdica.
A Barcelona té un Pla de desenvolupament
comunitari però la presencia del professionals en el territori es baixa.
- Tipus de població.
A Mont-real els organitzadors comunitaris no
tenen una relació directa amb els usuaris dels serveis.
A Barcelona els professional que fan
intervenció comunitària treballen de manera directa amb els usuaris
- Perfil professional.
A Montreal els professional estan més
especialitzats .
A Barcelona tenen un perfil més generalista.
A continuació s’obre un torn de preguntes
El
moviment comunitari és responsabilitat de l’administració del Quebec o d’uns
moviments socials? Quina és la relació laboral dels professionals?
Marta LLobet. Quan es parla de moviment
comunitari es parla de moviments socials, del Tercer Sector i de les
cooperatives i d’economia social. Són ells mateixos els que s’autoanomenen
moviment comunitari.
Marta Ballester. Els professional tenen
el mateix estatus dels professionals que treballen en els centres de salut, per
exemple. Els equips tenen capacitat per contractar els professionals
directament.
Quin
paper hi juguen els partits polítics i els sindicats?
M.LL. En els inicis (60-70) els sindicat juguen un paper important
vinculats amb la mobilització col·lectiva. El moviment comunitari rep un
reconeixement explícit de l’Estat per la
seva funció clau. Tot i això, hi ha matisos segons cada partit polític. Hi ha
una part del partits o de dirigents polítics que formen part del moviment
comunitari.
Sabeu
si a Catalunya hi ha algun intent de fer agrupacions professionals?
M.B. A Mont-real si que hi ha comunitats
de pràctiques que comparteixen experiències que donen marcs de referència
sobretot en generació de documentació. Al Quebec s’agrupen els professionals
dels sistema de salut i serveis socials que poden tenir una formació de base també
és molt diferent. Aquí hi ha una primacia de la formació per part dels
col·legis professionals que fa que els professional estiguin més diversificats.
M.LL. És important destacar que al Quebec
les comunitats de pràctiques neixen en un moment d’incertesa professional, el
que va facilitar l’agrupació.
Heu
dit que al Quebec hi ha perfils professionals d’àmbits molt diferents, la formació
específica es fa través d’alguna carrera universitària?
M.B. Tenen formacions de base molt
diferent però adquireixen la seva experiència des dels organismes dels
moviments comunitaris o les comunitats de pràctiques.
M.LL: La formació especialitzada està
vinculada la les universitats però moltes persones es formen sent ciutadans o
des de les cooperatives. Aquí caldria una formació especialitzada però
també caldria reconèixer com a formació la feina de moltes persones que estan
treballant en espais comunitaris. El moviment comunitari està molt lligat al món
acadèmic al Quebec sobretot pels centres de recerca reconegut per les
universitats..
Com
veieu el món avui aquí?
M. LL. Hi ha mols moviments socials però
no es pot perdre la visió comunitària des d’un punt de vista estratègic que
potser no tenim aquí. Al Quebec publiquen tot el que fan i aquí caldria
socialitzar tot el coneixement que permetria aliances entre diferents sectors.
Hi
ha diferències al Quebec entre el món rural i l’urbà? En les problemàtiques com treball, educació,
formació ocupacional, etc.?
M. LL. Si, hi ha clares diferencies entre
el món rural i l’urbà. Als anys 90 es va posar en marxa un organisme per
treballar en el món rural. Al Quebec hi ha poblacions autòctones que es concentren en determinats lloc i sovint són empobrides
i poc desenvolupades mentre d’altres estan desenvolupades en àmbits específics
com turisme..
Els temes com treball, salut, etc. estan
organitzats a nivell provincial però hi ha una tradició de que el desenvolupament
es faci entre els diferents actors, hi estan acostumats. El treballador
comunitari fa de nexe d’unió.