La crisi econòmica que patim des
de fa anys i la restricció que imposen les estructures polítiques de l’Estat
espanyol a Catalunya han motivat que sorgeixen nombroses iniciatives que
manifesten la solidaritat amb els més necessitats. La gent, molta gent,
col.labora amb aquestes iniciatives des de la més sincera disposició d’ajudar
als altres. Quan és l’hora d’aportar aliments o de fer determinats serveis els
voluntaris mai no manquen, són una mostra de la vitalitat i sensibilitat de la
nostra societat.
Però aquesta disponibilitat de la
població a l’ajut dels que més ho necessiten no pot fer-nos oblidar que els
paràmetres de justícia en una societat són en primer lloc responsabilitat de
les institucions polítiques i les lleis que s’aproven.
En els darrers anys es percep una
retirada de l’impuls que aquestes haurien de fer i un creixent protagonisme
d’entitats i moviments. Segurament, és el resultat d’una progressiva marginació
del model de Benestar Social que ha caracteritzat Europa en els darrers setanta
anys i al que nosaltres ens incorporarem fa quaranta anys que sembla que es
pretengui substituir per la simple oferta de serveis que depenen de les
possibilitats econòmiques de cadascú.
Heus ací, doncs, que apart d’ajudar
en tot el que puguem a les iniciatives que avui lluiten per respondre a les
necessitats d’avui, cal no oblidar que les lleis i els pressupostos públics
tenen la màxima responsabilitat de respondre a aquestes necessitats.
Amb la més bona voluntat del món
podem anar retrocedint en els models de redistribució de la riquesa que el
Benestar Social representa a Europa per anar a retrobar-nos amb pràctiques
antigues de beneficència.
Una societat està organitzada de
forma més justa per a tothom quan les necessitats de la majoria són la
prioritat a l’hora de prendre decisions. Entretant, a Catalunya hi ha un marge
molt estret per a les nostres institucions polítiques per a satisfer les
necessitats socials, però aquestes circumstàncies actuals no ens han de fer
oblidar que les nostres aspiracions col.lectives que en l’actualitat manifestem
tenen com a primer objectiu precisament recuperar i fer efectiva la filosofia
del Benestar Social per a tothom.
Joaquim Ferrer
