Dilluns 16 de juny de
2014, a les sis de la tarda, a l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
Quines polítiques socials? Per
a quina societat?
Ponents: Ababacar Thiakh i Joan Subirats
Modera: Pablo Peralta,
mediador i treballador social
Coordina: Rosa Domènech,
presidenta d’Impuls a l’Acció Social
Assisteixen 40
persones.
Presentació
Ababacar Thiakh és historiador i responsable de l’Associació de Senegalesos a Catalunya. També és treballador del programa d’assentaments de l’Ajuntament de Barcelona.
Joan Subirats és catedràtic de
Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en
governança, gestió pública i anàlisi de polítiques públiques. Ha treballat
temes d’exclusió social, problemes d’innovació democràtica i societat civil.
Intervenció d’Ababacar
Thiakh
Parlant de la meva
experiència des de l’Associació de Senegalesos a Catalunya i en l’àmbit dels
assentaments puc dir que hi ha molta immigració que està ocupant pisos buits a
barris concrets de Barcelona. Des de l’Associació, portem més de 20 anys
treballant aspectes com aquest a la ciutat i veiem com des de fa anys la gent ha
ocupat pisos, naus... Com va passar amb la nau de Puigcerdà, una de les més
conegudes. En naus com aquesta els immigrants hi treballen i hi viuen.
En l’àmbit dels
assentaments fa anys que hi treballem i hi col·laborem amb l’Ajuntament.
Intentem en primer lloc, fer una acollida de la població que arriba, detectar
on hi ha la gent del seu país, que els poden ajudar; en segon lloc mirar com adaptar-los
a la societat i en tercer, com integrar-los en associacions i col·lectius que
els hi puguin facilitar les qüestions més bàsiques.
La nostra feina és
detectar la situació, estudiar què hi passa i quines possibilitats hi ha. També
busquem una solució global, a través d’estudiar cas per a cas. Cada cas és una
persona, i cada persona té una situació diferent.
També treballem el
retorn. El retorn ràpid, quan una persona no veu clara el seu projecte aquí,
l’Ajuntament facilita aquest retorn. O el retorn no tant ràpid, en la que es
prepara més a la persona perquè torni cap al seu país.
Amb el projecte de l’Ajuntament també hem estat mirant la gent que porta més de 3 anys aquí i mirar com poden regularitzar la seva situació. Amb coordinació amb les entitats de la xarxa, també hem muntat un menjador social i un banc d’aliments així com una lliga de futbol per dinamitzar les interaccions entre ciutadans del barri i persones vingudes de fora. La idea és trencar la por, que les ocupacions d’aquests immigrants a les naus no espanti als veïns de tota la vida del barri.
Per part de l’Administració
es contemplen els assentaments però nosaltres tenim una òptica més àmplia sobre
els assentaments i també considerarem els bancs i els carrers i no només les
naus. Tenim forces pisos i naus ocupades. També gent que estan al carrer i que
dormen en furgonetes. No tothom vol acollir-se al nostre projecte. Hi ha gent
que té interès en el mecanisme d’aquesta xarxa. A nosaltres, fent el treball
social, ens interessa saber com anirem treballant i com anirem solucionant els
problemes.
Nosaltres treballem amb
l’altre, i no per l’altre. Les persones són subjectes i així els hem de
tractar. Hem de sentir la seva opinió. I els hem d’acompanyar, fer un
seguiment, estar al seu costat.
També ens preocupa molt
anar cap a una societat cohesionada. Hem de parlar de polítiques socials clares
per a tota la societat, per la gent autòctona i per la gent de fora. És imprescindible
tractar a tothom com a part de la societat. Sortir dels rumors, apostar
clarament per les polítiques socials. Hem de crear mecanismes on tothom pugui
sentir-se ciutadà. Necessitem espais de debat, de reflexió... on decidir
plegats.
Intervenció de Joan
Subirats
Estem en un moment molt
complicat. Tenim problemes de finançament i qualsevol retallada en el
pressupost toca temes sensibles. Estem davant d’un tema global, hi ha hagut un
canvi d’escenari i allò que ens semblava estable i que no hi hauria retrocés,
ara veiem tot el contrari. Hi ha elements conjunturals però els estructurals
són els més problemàtics.
Tenim un sistema
econòmic que no està preocupat per les externalitats negatives que aquest
genera. Només mira per l’excel·lència, la productivitat... i no els efectes
negatius que genera. L’economia de mercat no va acompanyada de polítiques
fiscals que compensen i redistribueix. Espanya arriba tard en aquest procés
(els anys gloriosos del Benestar són del 35 al 75 i nosaltres tot just acabàvem
el franquisme en aquest any). Tenim una
pèrdua d’equilibris entre mercat i Estat. Diferents lògiques de funcionaments i
diferents vincles que es trenquen.
En aquest àmbit doncs,
les polítiques socials treballen en un entorn que li no interessa la igualtat. Segurament,
el canvi tecnològic està generant efectes a l’àmbit social que fa que
segurament hi hagi gent que tindrà dificultats a trobar feina. La barreja
d’edats i la llargada del temps de l’atur, fa que hi hagin moltes més
dificultats.
Quines alternatives
tenim? Els poders públics poden mirar de jugar d’una forma més redistributiva,
la política segueix comptant. Els països que han de tenir una autonomia d’allò
públic, que hi hagi una esfera pública autònoma que sigui capaç de donar
resposta a les problemàtiques més enllà de les institucions.
Què està passant?
S’està detectant per part de moviments socials, iniciatives de l’àmbit civil,
una voluntat d’articulació de respostes que no forçosament van lligades a
l’àmbit públic. Com per exemple la cooperativa energètica, Som Energia, que
planteja formes alternatives de redistribució energètica; Som Connexió, una
alternativa a la connectivitat de les xarxes; Flor de Maig, Ateneu Harmonia... Experiències
veïnals que a Barcelona estan funcionant. I també hi ha iniciatives des de la
societat civil que amb una reivindicació autònoma intenten ser crítics i crear.
Voluntat de donar resposta fent coses, més enllà de reivindicar o criticar. En
alguns casos, hi ha hagut força complicitat institucional.
Hi ha hagut altres
iniciatives interessants des de les administracions per generar complicitats
amb les entitats. Les institucions poden facilitar, no cal que controlin.
Les entitats tenen
molta més facilitat d’adaptar-se en situacions canviants que l’administració i
per això les entitats a vegades són més útils treballant l’àmbit social. Això
n’hauríem de ser conscients i intentar-ho combinar de la millor manera.
Aquesta és la nova
manera d’entendre la democràcia. És en el moment en el que l’Estat ha entrat en
crisi de redistribuir i solventar les nostres necessitats que han aflorat
aquestes qüestions.
La idea del bé comú
apareix últimament de nou, la comunitat. Aquesta té elements positius i
negatius. En termes contemporanis té molt a veure amb la manera de fer coses, d’implicar-se
i no pas una visió homogènia.
Hem recuperat les
iniciatives socials que cobreixen aspectes que l’administració no cobreix. Ens
hi hem de posar entre tots perquè sinó no ens en sortirem. Cal combinar-ho amb
la reivindicació.
Preguntes del públic
assistent:
- Com poden articular
la política institucional i els moviments socials?
Les institucions són de la gent i cal que redefineixin les seves
funcions. Cal que els recursos públics es repesin i s’ampliïn els usos
tradicionals. Hem de tenir un mecanisme més cooperatiu dins el sistema públic
per tal de canviar les coses. Hem de ser capaços de recuperar fórmules
històriques d’organització.
- Una pregunta cap a Ababacar
Thiakh. Pel què fa a la immigració, hem d’anar a pensar cas per cas? Quin és el
vostre lligam amb el teixit associatiu del barri?
Hi estem treballant. Estem treballant relacions entre entitats per
crear una xarxa ben forta als barris. Hem de valorar si tothom està disposat a
que hi hagi aquesta relació entre entitats o si encara hi ha prejudicis entre
els col·lectius autòctons i els migratoris. Són reflexions que hem de generar
conjuntament i cap ambdós bandes.
- Una pregunta cap a Joan Subirats. Hem de tenir un relat
d’esquerres? Sols existeix el de dretes.
És imprescindible.
Totalment d’acord. I hem de reivindicar la democràcia i la igualtat com a eina
d’aquest relat. S’ha de concretar amb la voluntat de no passar de les
institucions. Són nostres, en les hem de reapropiar. És un debat que està
present.
- Robotització, la incorporació de les noves tecnologies al
treball. Hi ha molta gent que no trobarà mai més feina.
El procés de canvi
tecnològic, és una eina molt potent. Les màquines estan entrant en el terreny
dels serveis a les persones. Hem de repensar el concepte de treball.