Dilluns 28 d’abril de
2014, a les sis de la tarda, a l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
Beneficència o benestar social?
Assisteixen 26
persones.
Presentació a càrrec de
la Rosa Domènech
El passat 14 d’octubre
de 2013 i 23 de febrer de 2014, vam realitzar unes jornades al Palau Macaya
conjuntament amb la Fundació Apip-Acam, sobre el tema que avui plantegem. Davant
de tots vosaltres proposem novament aquest tema per acabar d’aprofundir, a través de preguntes, i
tractar aquestes qüestions i finalitzar el debat al respecte.
Aquestes preguntes que
plantegem les hem preparat a través dels ponents: Pep Ricou, president de la
Fundació Apip-Acam; Rosa Barenys, treballadora social; Glòria Rubiol,
treballadora Social, Carlos
Zeller, professor de la UAB, Jordi Sabater, professor de la Facultat
Pere Tarrés.
1. En l’actualitat per a defensar l’Estat del Benestar cal que parlem de
drets i no de solidaritat?
Creus que dels drets no se’n parla prou? Creus que darrerament la nostra
societat ha perdut drets? Justícia i igualtat cal que siguin drets per a tothom?
Pep Ricou:
On estem socialment parlant? De la crisi d’Estat del Benestar se’n parla
des d’inici del segle passat. No per crisi econòmica sinó per crisi
democràtica, on hi ha una capa poderosa que no protegeix els drets de tothom.
Des d’aquesta perspectiva, el món és global, no hi ha règims que facin por i
constantment hi ha reaccions ciutadanes que reivindiquen drets, justícia... Què
és el que ha canviat tant?
Quan parlem de beneficència o dret, nosaltres parlem de serveis socials.
D’un àmbit concret i específic. Què hem d’intentar promoure? L’economia de Bé
Comú. Millorem les coses comunes, globals... No només les coses concretes de
serveis socials. Millorant l’economia, podem millorar les persones. Si les
persones demanen més drets i llibertats podem suposar que les empreses, els
polítics i altres estaments de la societat reaccionin.
Hem de parlar dels temes des d’una situació global. Per això davant
d’aquestes preguntes, veiem clarament que hem de fer una protecció social, amb
una transparència d’actuació, amb una solidaritat, amb una democràcia en aquest
àmbit.
Dels drets no se’n parla prou. S’amaguen. Si se’n parla no és perquè se’n
vulgui parla, serà perquè s’escapen, surten.
Rosa Barenys:
La crisi obra l’oportunitat per reflexionar en tots aquests aspectes. En
relació a la primera pregunta, estic d’acord amb en Pep que els drets
s’escapen. Ens n’oblidem, no en parlem ni els recordem constantment; però sabem
que existeixen. La resolució de l’Associació de Drets Humans de Catalunya,
entorn el Fòrum de les Cultures, va fer
una interpretació del què significava la Declaració Universal dels Drets Humans
i acabava dient: és necessari que hi hagi una renta bàsica per anar solucionant
els problemes socials que es van provocant.
Això no s’ha fet i alhora se’n parla poc. No hem perdut drets però no els reconeixem ni políticament ni socialment; i que la justícia social i la igualtat han de ser drets per a tothom.
Glòria Rubiol:
Sobre drets se’n parla poc a nivell global, més aviat se’n parla a nivell
específic a través de col·lectius i plataformes especialitzades. Es parla més
de deures i obligacions.
En sessions passades semblava que es digués que el canvi de societat
afectaria a que no tingués validesa l’Estat del Benestar pel fet de ja no ser
una societat industrial. Sobre aquesta qüestió, voldria comentar també que tot
i que es digui que l’Estat del Benestar ja no serà el què estava previst que
fos, les branques d’educació, salut, pensions, seguretat social, serveis
socials, polítiques d’habitatge i polítiques d’ocupació hauríem de mantenir-les.
Sobre aquestes qüestions no hi ha un desfasament teòric.
Carlos Zeller:
Comparteixo el pronòstic dels companys. Afegeixo que drets i solidaritat no
és antagònic. L’Estat de Benestar tal i com el coneixem sols pot existir si hi
ha drets, és un pacte entre administració i societat. La solidaritat no pot
emparar cap tipus de dret però si que és la base de la construcció de l’Estat
del Benestar, és la que pot permetre la construcció d’aquest tipus d’Estat. La
solidaritat és la base i l’ha de permetre la societat, és un eina de canvi. Jo
sóc pessimista.
Jordi Sabater:
Vull traslladar algunes qüestions claus de forma breu:
- Crec que no podem parlar de l’Estat del Benestar
deslligat a drets i deslligat de les polítiques públiques. Hem de mirar com
lliguem i encaixem família, Estat, Mercat, comunitat i tercer sector. Ho hem de
replantejar des de la troncalitat dels drets i les polítiques públiques.
- Els efectes terribles de la mercantilització: Mercantilitzem
les necessitats de les persones, convertim a les persones en mercaderies, els
drets en mercaderies.
- L’Estat no ho ha de fer tot. La societat i el mercat
també han de participar. Cal trobar el paper d’uns i dels altres.
- L’Estat del Benestar respon a
unes necessitats d’un tipus de societat que ja no existeix en l’estructura
ocupacional, social, familiar, política... Ja no respon al tipus de societat
que tenim. Això no vol dir que allò que significava l’Estat del Benestar,
l’oportunitat de futur de la població, sigui molt diferent al què ara vol dir
però cal readequar-lo a la nova realitat.
- El model de l’Estat del Benestar estava basat en el
creixement. Aquest model d’economia ens l’hem de replantejar. La mateixa idea
del “bon viure” és un element a reflexionar.
Aquests aspectes han de ser centrals en qualsevol plantejament sobre el
tipus d’Estat del Benestar. L’Estat del Benestar va ser fruit d’un pacte social-liberal,
entre treball i capital després de la Segona Guerra Mundial. El pacte social d’ara
ha de ser diferent, ens n’hem de plantejar un que no sigui que postguerra. Ha
d’anar lligat als moviments socials, amb la política i la comunitat.
Altres intervencions del públic
assistent:
Conxita Vila, síndica de greuges de l’Ajuntament de Barcelona:
-
Les administracions
públiques són les que han de defensar els drets.
-
La solidaritat
des de la societat civil sempre ha fet un paper molt important per donar suport
i col·laborar amb l’administració.
-
El paper que ha
de fer l’administració i entitats són complementaris.
-
Des de la seva
experiència professional, sols li arriben aquelles coses que no surten tant bé,
les que hi ha queixes, com per exemple moltes qüestions d’habitatge.
-
Hi ha una Barcelona
realment pobre que preocupa i que cal treballar-hi entre tots els agents.
Jordi Tolrà, director del Pla d’Inclusió Social de l’Ajuntament de
Barcelona:
-
Des de la
perspectiva de l’Administració, destacar que per primera vegada, la ciutat de Barcelona
té un Pla d’Inclusió Social. Aquest des del principi, en la mateixa diagnosi s’ha
incorporat la societat civil i la seva participació a través d’un espai on hi
participen més de 500 organitzacions i el conjunt d’actors socials de la ciutat
implicats. En aquest espai ha estat possible fer un acord sobre la situació ha
tractar, consensuada entre tothom. I ha estat possible generar objectius comuns
i línies de treball.
-
Es demana també
que l’administració actuï com un únic cos, entre d’altres mesures, respecte de l’habitatge i actuacions en
situacions de risc.
Altres intervencions:
-
La solidaritat
és bona i molt bona. Aquesta solidaritat no és gens incompatible amb la
reivindicació dels drets socials però sí que pot distreure en la reivindicació
d’aquests drets. Tot el què és el foment d’una economia sostenible, ecologia,
solidaritat, fidelitat, rigor, treball ben fet, cooperativisme, fora de l’estat
salvatge i de la globalització,... El foment de tot això podria ser important.
-
Hi ha aspectes
de la beneficència que no podem defensar però sí defensar tots els valors de la
solidaritat.
-
Hem de tenir en
compte com ha de ser el principi de la defensa dels drets. Hem de tenir
consciència d’una política fiscal decent, sinó, no tindrem un bon Estat del Benestar.
Necessitem discursos de com lluitar sobre la inconsciència social dels ciutadans.
Hem de col·laborar aportant les nostres obligacions fiscals i no defugint-les.
-
Cal canviar el
sistema fiscal perquè hi hagi Estat del Benestar.
-
La beneficència
és positiva i caldria augmentar-la al màxim. Anem cap a un caos i cal actuar a
través de la beneficència. No veig tant clar que tothom pugui evitar l’economia
submergida, a vegada un fa el què pot. Tenim molts exemples d’altes persones
que no prediquen amb l’exemple i això sempre fa difícil que la resta de gent
decideixi actuar de forma transparent.
-
L’Estat del Benestar
també ha estat un miratge que ens ha anat relativament bé. Crec que aquest està
fonamentat de la injustícia.
-
La paraula solidaritat
és molt fluixeta. És treballar entre uns quants una causa conjunta. Crec que
cal anar un pas endavant i reivindicar la fraternitat, lluitar no només per les
teves causes sinó per causes d’altres o per causes que afecten a més gent.
-
La família, el
veïnat... s’han d’implicar, han de tenir compassió. Hi ha tasques que les hem
de fer de proximitat, ajudar-nos entre nosaltres. Aquests valors s’han d’educar
i les societats i la gent els hem de tenir. Els nens i nenes haurien de fer
serveis comunitaris... educar-los en aquests valors. Així solventaríem moltes
qüestions d’arrel.
-
No s’ha de
regalar res. Cal ensenyar a que la gent es guanyi la vida. No podem
infantilitzar els adults, no ens podem carregar la cultura del treball. Cal que
l’Administració ensenyi a pescar. La societat és com una família, si els
polítics roben com s’han de condemnar els ciutadans que no ho facin?
-
La beneficència
no hauria de ser perpètua.
Cloenda
Després de debatre les qüestions i sense poder entrar a detall a la resta
de preguntes plantejades per manca de temps, passem a fer una breu cloenda amb
conclusions sobre el comentat en les tres sessions realitzades sobre aquesta
qüestió tant apassionant.
Rosa Domènech:
-
Evidentment la beneficència
és necessària. És un mal menor. El que neguiteja però és que ens quedem en un
Estat en que d’aquí 20 anys continuï fent beneficència. Sí, com a mal menor. Sí
per superar la situació actual però no, com a model de futur.
-
La solidaritat
és molt important, aquest país és solidari. Quan parlem d’Estat del Benestar no
només ha de ser solidari sinó que també ha de ser un Estat de dret. La
solidaritat no assegura els drets. És l’Estat qui els assegura.
-
Ens hem de
mentalitzar en el repartiment dels nostres impostos cap als que tenen més
necessitat.
Rosa Barenys:
-
Aquí no hem
parlat de cap tipus de prestació. Sols he dit que l’Associació de Drets Humans
de Catalunya plantejava que una alternativa era la renta bàsica. El dia que en
parlem tractem aquesta qüestió, ja aprofundirem sobre el que implica.
-
La beneficència,
caritat, ajuda, solidaritat és important però ha d’anar acompanyat de polítiques
públiques, d’intencions de l’Administració. Si no serà un pou sense fons.
-
S’ha trencat el
pacte social que hi havia per desenvolupar l’Estat del Benestar. S’ha trencat i
el primer en fer-ho és l’Estat Espanyol. Hem de pensar com refer alguns eixos
d’aquest pacte social.
Pep Ricou:
-
Cal distingir
entre renda bàsica i renda mínima d’inserció. Hi ha diferències.
-
Em sembla molt
bona l’aportació de la proximitat i em sembla que s’ha de recuperar.
-
L’Estat s’ha
convertit en una eina de recaptació a favor d’uns interessos. Cal dotar-hi de
contingut, d’un nou pacte social.
Glòria Rubiol:
-
Crec que s’ha
aconseguit el pacte social en aquells països que hi ha hagut uns valors per
dur-ho a terme.
-
En publicacions
dels anys 80 parlàvem que no havíem de dir Estat del Benestar sinó Societat del
Benestar. Caldria que ressuscitem determinats termes.
-
Sobre les
qüestions fiscals, jo també crec que són molt importants. L’Ajuntament de Barcelona
ha anat apujant l’IBI i altres impostos a un ritme que no han fet els altres
ajuntaments. Per això es troben una situació més sanejada que d’altres
ajuntaments i que per això poden aplicar aquestes polítiques socials.
Carlos Zeller:
-
L’Estat del
Benestar és una època molt breu en el conjunt de la història de la humanitat
però ens ha deixat un llegat molt clar: la idea d’una societat lliure, sense
por al desempar, a la malaltia, a la manca de feina... Aquesta és l’herència
sobre les que hem de teixir la nova societat del benestar. Amb aquests riscos
que volia procurar i amb els nous que se’ns plantegen.
-
No és un
problema de recursos, la crisi de l’Estat del Benestar no comença amb la crisi
econòmica.
-
És important el patiment
d’una part de la població que és difícilment integrable. A França afecte un
10-15% de la població així com a Holanda, EUA... És una fractura que no és abordable
amb les polítiques de benestar social. Hem d’imaginar noves formules per actuar
amb aquesta subclasse, que acaba suposant un 20% de la població. Això també
passa aquí i ho hem construït nosaltres. Hi ha persones inabordables en el punt
de vista dels serveis socials.
Jordi Sabater:
L’Estat del benestar està lligat a la idea de
redistribució. Això és un element clau i enllaçat amb el concepte de justícia.
Aquesta redistribució estava pensada en una base del treball, aquest regulava
el model (el tenir prou recursos per afrontar una subsistència). Hem de replantejar
si estem en una possibilitat de plena ocupació com en els anys 50 o no. 