divendres, 28 de febrer del 2014

La història i la realitat actual de l’educació a Catalunya

El dia 21 de desembre de 2009 s’ha realitzat el Fòrum mensual. A partir d’aquest es podrà trobar en aquesta web una síntesi del que ha estat l’exposició dels ponents i el debat.
Així doncs, comencem publicant el que fou el Fòrum de Debat Social d’aquest mes:
La història i la realitat actual de l’educació a Catalunya.

Irene Rigau i Oliver, diputada CDC, i Antoni Llevot i Lloret, Diputat PSC.
Coordina: Rosa Domènech

 
Antoni Llevot.-

Amb experiència de quaranta anys a l’Escola, crea l’Escola d’Art Municipal (1980-95). Es Diputat al Parlament, Representant del Departament de Cultura de Comunitat Treball dels Pirineus.

 

A 1970, sovint veiem les vagues de mestres, de PNN, d’interins, fins 1978, La Reforma d’Ensenyament que estableix noves bases democràtiques, juntes directives a l’escola, elegit pel Consell de Professors als centres.
 
El canvi social imposa un nou aprenentatge i formació al professorat, passa dels Dissenys Curriculars a la Programació de l’aula. La Secundaria es obligatòria, ensenyament fins els 16 anys. Dona base per la societat en la nova democràcia.
 
La Reforma, es troba amb un professorat preparat en temàtica, però falta de mètodes pedagògics i emocionals. Es troba en contra a cercles del professorat.
 
Conflueixen mes factors que fan més difícil, la seva aplicació i acceptació, com l’augment de natalitat, necessitat de més equipaments i escoles, quan es comença a assentar i consolidar entre el professorat i alumnat, tant l’interí com provisional.
 
El fet preocupant en la actualitat es, el 40 % del alumnat,que no segueix estudis superiors a Espanya. A Europa arriba al 22 %, però preveu pel 2020, una reducció al 15 %.
En canvi, s’aconsegueix una cohesió social i l’encert en el sistema pedagògic.
Marta Mata, va dir: “He vist destruir l’escola a la postguerra i he vist construir l’escola”, referint-se a 1978.

 
Unes dades:
  1. Tenim 506.112 professors als centres públics, i 165.182 professors a centres privats per 1 milió quatre-cents mil alumnes, amb un pressupost per 2010, es de 5.317 milions d’euros, el 16’35 % del total. Un 3’82 % mes que l’any anterior.
  2. A la nova llei, l’inspiren l’equitat, la cohesió social i l’igualtat d’oportunitats, per aconseguir el desitjat èxit escolar, aplicant l’Estatut. S’ha realitzat amb convicció i amb la feina de consens, per arribar al acord parlamentari.
  3. L’objecte es millorar l’educació com base per millorar la societat i el progrés cultural i social.
  4. Actualment, el 64 % son centres públics i el 36 % son concertats.
  5. Es requereix l’anàlisi dels centres amb els objectius assolits, per assolir i millorar els febles del sistema educatiu.
  6. Cal actuar en: Estímul del consens docent; Drets i deures familiars; distribució equitatiu del alumnat, no fent diferencies estigmatitzant per la procedència del alumnat.
  7. El calendari de la llei es en debat.

Irene Rigau.

Mestra, Llicenciada en Psicologia i política.
Consellera de Benestar i Família (1999-2003) i diputada al Parlament de Catalunya (2003-6). Es membre del Consell d’Ensenyament des de 1980.Mestra a Brunyola(Girona) fa 38 anys
 
La Llei d’Ensenyament, neix per voluntat política, per respondre als canvis socials i aplicar el nostre Estatut. Es necessària una llei integral, que comparteixi les premisses executives, polítiques i socials. Que malgrat ni hagin canvis polítics, no hagin de variar la Llei Educació.

 
L’article 27 de la constitució, dona la garantia del dret d’educació i un model mixta: regit per l’Administració i altres institucions organitzatives. A l’Informe PISA, remarca que tenim bona las equitat, però es curta la franja d’excel·lència i excessiu l’abandó d’alumnes, sense completar l’educació obligatòria.
 

Es cerca en la nova llei: treure al sistema, la pressió política; i una estructura pròpia a l’escola a Catalunya. El model però es mixta: de Escola Única i Escola Concertada. Es vol arribar a una inversió del 6 % del PIB i veure on s’apliquen aquests recursos, per treure millors resultats.
 
Pel debat de l’educació responsable, a) Delegar als ajuntaments l’ensenyament, ó b) la Generalitat centralitza la seva aplicació. Encara molts mestres castellans, són implantats a tot Catalunya. El Govern Central ha anat detallant mes: quantes hores s’han de fer en català i quantes en castellà. Previ la dreta centralista, impugna la competència Curricular, quines matèries i quantes hores de cada matèria s’han de donar. Implica la tercera hora de castellà i el model lingüístic.
La creació dels Serveis d’Educació a Catalunya: tracten el dret a la educació i com es dóna aquesta educació. Tant pot ser de titularitat pública, com d’iniciativa privada amb aportació pública.
De 2003 en ara, ni han 145.000 noves places, principalment públiques. La llei ha de modular l’ideari de l’escola i l’ensenyament en dues llengües. No ésser separats per raó de llengua. El model vigent, es primer la llengua del país i al sortir tenen el coneixement de les dues llengües. Promoure la pertinença i la cohesió social. La llei regula els drets i deures entre professors, pares i alumnes.

 
Bon clima a l’aula. Crear l’ambient i estudis que els facin rendir més. El respecte es mesurable pel temps que triguen els alumnes a fer silenci. Els pares avui discrepen i qüestionen amb facilitat i sovint amb poc coneixement dels fets, les decisions del professor.

La Carta de compromís educatiu, amb els pares, per dur a terme els objectius de l’Escola.
El Sociòleg, Javier Elzo, estudia els comportaments de la joventut, i afirma que en els models de família, que es volen diferenciar per “progres”, amb llibertat absoluta,.. als fills acostumats a poca exigència, son difícils de mantenir l’atenció.
Acostumats no a seguir als adults, sinó a que els adults, els serveixin i amb immediatesa (gratificació immediata).
L’educador treballa per demà aconseguir objectius i millorar, amb pautes com: l’autoritat, renuncia, sacrifici, esforç,..bases per aprendre, junt amb confiança, estímul, comprensió.
Perquè així:

 
  • Que els nens pensin,
  • Interpretin el que llegeixen,
  • Preguntin al mestre,
  • El tinguin per referent,...

No en canvi, es moguin únicament per emocions. Es conduiran amb fragilitat, influïts per consignes, SMS, insults, admiració als violents,..els falten referents i qualsevol influència, substitueix al criteri propi.

Caldrà en tota actuació d’ensenyament, la participació i implicació dels pares, als objectius de l’Escola.
 
A partir de la exposició dels ponents, comença el debat:
Prf. Bernat Castany. Dr.Filosofia. Es refereix a la llei, viu l’escola en la ideologia, mes que en la realitat. Diu que la realitat que viuen els pares, es de preocupació monetària, que redueix las seves possibilitats i els fills ho viuen a casa, produint-se una escissió amb l’escola.

 
“la desigualtat a l’escola, es el reflexa de la desigualtat de la societat”. Diu el Pr. Bernat, que propugna una diferència, que no es una educació igualitària, per donar les mateixes oportunitats.
Josep Mª Blanc. Profs. D’Institut i membre dels Consells Escolars Municipals. Fa menció de l’autonomia del centre, per fer-la compatible amb la mobilitat dels professors.

Respecte als nivells d’inspecció, destaca que si truca el pare i el mestre, donen primacia als pares i passen a l’advertència al professor, amb consegüent pèrdua d’autoritat que representa en tant, l’alumne es creix i torna indòmit.
Josep Mª Andreu, La Llei ha d’ésser un model de cohesió social. El mecanisme regulador, de control i ajust del que sigui desproporcionat.
L’autoritat ha d’ésser reconeguda i exercida, no donada.

 
Enric Solsona, Constata que l’actitud dels pares, no recolza l’escola.
Irene Rigau, respon que en el consell actual, el director pot exercir un càstig immediat, pel comportament d’un alumne, tot i que el consell pot moderar-ho, si creu necessari. Reacció ràpida.

Reafirma que, els pares han de participar en el govern de l’escola. La importància de les famílies, sense elles no es pot educar.
També, en la formació del professorat.
El prestigi del professorat ve del reconeixement social.
Els immigrants valoren molt l’escola i la respecta.
Antoni Llevot. Destaca la “carta de compromís” dels pares en l’escola. També, la formació del professorat i donar mes autoritat moral al mestre i fer-se valorar per l’alumnat.
Respecte a l’escolarització dels nouvinguts, millorar el dret d’escolarització, com contempla la llei.

 
A Barcelona, es fa el Consorci d’Educació, per gestionar els recursos entre la Generalitat i l’Ajuntament, donat al gran augment d’alumnat concentrat per la immigració.

La Generalitat te la potestat educativa del país amb co responsabilitat dels organismes locals.
Comenta la existència de centres amb molt alumnat i diferencies específiques educatives entre ells, on s’ha d’evitar que desbordi al professorat.
A 1977 netejaven amb als alumnes el pati de papers. Crear noves dinàmiques i evitar les fractures professionals. En matèries com física, matemàtiques,... només ho pot transmetre, el professor que en sàpiga. Fer un grup estable de professors.
Entre la concertada i la Pública, hem de caminar cap un sistema d’Escola Única, la Pública, amb igualtat d’oportunitats, per l’alumnat i recursos humans pel professorat.
Assumpta Pallarés, amb 41 anys d’experiència a l’Escola.
Parla de la necessitat de mes alt nivell del professorat.
Josep Mª Blanc, Qüestiona la formació del professorat al Master.
Josep Rodriguez, antigament s’apuntaven a mestre quan no tenien altre feina. Afirma l’importància de la pedagogia, com el contingut de les matèries.
Pr. Bernat Castany, amb experiència pedagògica de trenta anys. Considera bàsic la vocació del educador: transmetre el deler del saber. Abans el currículum, facilitava passar com professor a la Universitat. Ara denota una falta d’estímul.
A Alemanya, ni ha una selecció important i pragmàtica, no sols de coneixement teòric.
 
Antoni Llevot, respon, la pedagogia es bàsica i el professorat, ha de tindre sempre bon nivell, per fer comprendre i transmetre, més coneixement amb més emoció. Menció al Premi Josep Pallach.
 
Irene Rigau: El Master, dura un any més, en substitució del CAP, però el professorat, les pràctiques no es cobren. Es demana coneixement la matèria, coneixement del alumne, i el desig de transmetre’l.
 
La retribució facilita que als trenta anys d’edat, te un alt nivell d’ingressos roporcionalment, però en cavat es crea una “meseta”, en que no es puja, solament els triennis.
Es concreta en: a) la gestió educativa, b) la gestió acadèmica, molt adequat als objectius del centre.
Propugna la Secundària, on la llei aporta una modificació de millora i progrés, però sempre dins la Secundària.

 
Resum Ateneu: J. Ramon

21 desembre 2009