Acte sobre immigració i refugiats a Alella

El passat 23 de novembre al vespre, l'Associació de Dones Solidàries d'Alella va organitzar un acte per parlar de la situació dels refugiats a Catalaunya. En aquest acte hi vàrem participar la Rosa Domènech, presidenta d'Impuls a l'Acció Social, Montserrat Font, de la Fundació Apip-Acam i Esperança Esteve, diputada al Congrés.

L'acte, que va tenir lloc a les antigues Escoles Fabra d'Alella, i sota el títol "Immigració i Refugiats", vam tractar els aspectes principals i d'actualitat i vam poder compartir les reflexions amb el públic assistent.

Activitat sobre Síria

Benvolgudes i benvolguts,

Ens fem ressò d'una activitat que organitza l'Associació Atlàntida, professionals per la Interculturalitat i que creiem que us pot ser d'interès.

Resum de la jornada "Immigració i refugiats"

IMMIGRACIÓ I REFUGIATS

Dos aspectes claus a conèixer i debatre

Dilluns, 19 d’octubre de 2015

Ateneu Barcelonès

Jornada organitzada per Impuls a l’Acció Social, Atlàntida, Fundació ACSAR i la Fundació Apip-Acam.

1. Taula rodona La crisi dels refugiats, amb la participació de Gemma Pinyol, investigadora social i membre d’Instrategies, Montserrat Font, directora de la Fundació Apip-Acam i Àngel Miret, coordinador del Comitè Operatiu d’Ajut als Refugiats de Catalunya. Relator: Carles Campuzano, president ACSAR i diputat al Congrés.

La realitat actual ens ha fet modificar la programació i la intenció d’aquesta jornada. Hem incorporat el debat sobre els refugiats i la crisi que estem vivint a dia d’avui. La història d’aquesta crisi és llarga, des de l’inici del conflicte de Síria que es produeix el fenomen però no és fins les darreres imatges que no en som conscients d’aquesta crisi. A Melilla i Ceuta també fa temps que hi ha un col·lapse de demandants d’asil. L’Estat espanyol va assumir, signant el conveni de Ginebra, l’estatus de refugiat però ja fa temps que l’Estat no funciona correctament en aquesta matèria i que les entitats del sector ho denuncien.

Estem parlant doncs d’una crisi molt important, molt a prop nostre, i d’un dret a asil que tenim mal resolt. Intentarem treure l’entrellat amb les intervencions dels diferents ponents.

Gemma Pinyol

Aquest 2015 hi ha hagut un alt nombre de morts en fronteres de la Unió Europea. La mediterrània ha estat la gran fossa. Aquesta situació no és nova, ja fa molts anys que està succeint però l’efecte mediàtic hi és des de fa uns mesos.

Tant el dret d’emigrar com el dret d’asil són drets recollits dins la Declaració dels Drets Humans i sobre els quals el nostre Estat hi està adherit. El dret d’asil però, a diferència del dret d’emigració, implica obligacions legals per part dels Estats. Implica una protecció cap a aquestes persones. Els refugiats tenen dret a accedir al territori i que aquest estudiï individualment la seva sol·licitud, i aquesta persona no ha de ser mai retornada al seu país d’origen si hi ha perill per la seva vida.

Les xifres ens fan veure la tragèdia. 600.000 persones arriben a Europa i el nombre de morts és molt significatiu. 300.000 sol·licituds d’asil estudiades per part de la UE. Totes aquestes dades donen molta informació però quan mirem cap al Líban, Turquia... parlem de milions i milions de persones més. I si mirem les rutes dels refugiats, dels que creuen fronteres (no dels desplaçaments interns) la situació és molt més greu.

Crec que Europa no hi ha una crisi a nivell de gestió d’aquestes persones i de la situació. Hi ha una crisi de valors i s’estan vulnerant els Drets Humans. Hi ha una crisi d’acció, de les polítiques que s’estan fent. Els Estats, que són els responsables d’aquestes polítiques, no han avançat amb aquestes vies. El sistema Europeu d’Asil que existeix des del 2012, tampoc s’ha posat en marxa. El que estem tenint són reunions polítiques sense arribar a grans acords comuns.

És una crisi institucional també perquè les institucions que treballen aquests temes no es posen d’acord. També perquè hi ha hagut un trencament de la solidaritat interna entre els països de la UE. S’estan trepitjant línies que fins ara eren vermelles dins la UE i no passa res. El debat de la lliure circulació s’està posant en risc per una mala gestió de les polítiques d’emigració i d’asil.

Vull que quedi ben clar que si no hi ha protecció dels Drets Humans no hi ha seguretat així com destacar també la falta de percepció de la UE sobre la integració i acollida a mitjà i llarg termini de totes aquestes persones acollides: la construcció d’una Europa diversa i tolerant.

Àngel Miret

Que l’Estat espanyol assumeixi 15.000 persones és irrisori. L’any passat van venir a Catalunya 117.000 estrangers i en aquesta situació actual, parlem de 3.000 persones que arribaran en un període de 2 anys. El país i les entitats socials estem capacitades per acollir aquestes i moltes més. Cal destacar també que aquestes 3.000 persones vindran de Grècia i Itàlia i no pas de punts calents de conflicte. Tindran unes necessitats diferents de les que tindrien en una primera acollida.

El procés de refugi d’aquesta població a Catalunya el tenim preparat de la següent manera: el procés d’arribada se suposa que les tres entitats d’acollida seleccionades i el Ministeri d’Interior avisaran a la Generalitat i aquesta el desplaçarà als tres centres habilitats on hi caben unes 500 persones. Una entitat gestionarà cada casa d’acollida i diferents professionals actuaran atendre’ls des de diferents especialitats, per obtenir informació, atendre a les famílies i fer-ne derivacions a un poble o ciutat d’arreu de Catalunya. Aquests preparatius s’estan treballant en xarxa conjuntament amb institucions i entitats.

Montserrat Font

Estem davant d’un creixement imparable de refugiats. Per a nosaltres és evident que Europa hauria d’estar treballant això tenint en compte que aquest procés no anirà deslligat d’una enorme tensió social. Europa no ha estat eficaç i mostra una falta d’humanitat i manca de força política per tractar aquest conflicte.

Les causes dels processos migratoris són les guerres, religions i la pobresa.  Això és el que fa que la gent marxi del seu país, de la manera que poden i posant en perill de les seves vides trobant-nos així davant la paradoxa que les mercaderies circulen lliurement pels territoris i les persones no.

Alguns observadors apunten que les persones refugiades i que emigren a dia d’avui tenen estudis superiors als de fa uns anys cosa que fa pensar que el treball amb elles pot ser més fàcil. Serà però, molt important, el treball de les institucions i utilitzar l’experiència d’aquests darrers anys de les entitats per actuar de la millor manera possible.

Per acabar, volem fer visibles també, aquells que pateixen vulneracions extres: infants, dones, discapacitats... sovint amb necessitats molt més elevades. Que no hem de fer equilibris entre immigrants que tenim i refugiats que arriben. I que som capaços d’acollir a més refugiats.

2. Conferència Camins cap a la plena ciutadania. Apunts sobre la naturalització i el dret a vot dels estrangers, a càrrec de Gemma Pinyol. Relatora: Esperança Esteve, diputada al Congrés.

Quan parlem d’Estat els conceptes territori i sobirania són obvis però el concepte naturalització, no ho és tant i també és clau. A Espanya un període de naturalització pot arribar a durar molts anys.  Aquest és diferent segons l’origen de la persona i pot oscil·lar entre els 2 anys i els 10 anys de residència per poder iniciar els tràmits de naturalització. Els 10 anys és una excepció a Europa, no passa a enlloc. Un cop passats aquests anys pots continuar el procés administratiu per obtenir la nacionalitat. Tot i així, cal destacar, que des de fa una setmana es fa un examen de llengua espanyola i coneixements per obtenir la nacionalitat. Un dels canvis més importants també és que aquest procés té cost (uns 280€).

Hi ha forces problemes de procediments per obtenir aquest certificat de residència més enllà dels anys d’espera. La diferència que es fa amb els anys d’espera segons la procedència d’origen ens fa entendre que hi ha poblacions més fàcils de nacionalitzar que d’altres?

Sobre el procés de naturalització, se suposa que un vol ser natural d’un Estat per una raó, per participar a nivell polític. Però, naturalitzar-se és el final de la integració? Ser ciutadà és el final? És un pas important per a la igualtat de drets i deures però encara hi falta molt més. Naturalitzar-te en molts casos suposa renunciar a la teva nacionalitat d’origen, i això no es fàcil. Espanya no és generosa amb les dobles nacionalitats i per això no tothom es vol nacionalitzar. A la pràctica molta gent manté la nacionalitat d’origen per facilitat de visitar a familiars, qüestions sentimentals...

És important que analitzem tot aquest procés i com creem ciutadans amb un baix sentiment de pertinença en un Estat, l’alienació d’aquest en la comunitat política, etc. Exigim que les persones estiguin 10 anys per demostrar que estan lligats al nostre país i mentrestant, només els deixem votar a les eleccions municipals i si ho sol·liciten prèviament. Com participa la comunitat perquè se sentin ciutadans?

Existeix un filtre molt elevat per accedir al dret a vot i moltes persones acaben no votant. Tenim una falta de participació molt notable i m’atreveixo a dir que buscat. Es creen ciutadans alienats que els importa molt poc el què passi al seu entorn. Si no es pot votar el sentiment de pertinença no acaba de ser real.

Alhora, si els immigrants no formen part del cos de votants, també és més fàcil fer discurs electoral xenòfon perquè ells no participen, no voten i no poden. No són decisius.

Per tant, crec que hem de parlar de drets i deures però també de comunitat i de pertinença.

Immigració i refugiats, la nova jornada que organitzem

Benvolgut / Benvolguda,

El proper dilluns 19 d'octubre, a partir de les 17h, a l'Ateneu Barcelonès, farem la jornada titulada Immigració i refugiats per debatre i conèixer aquesta temàtica de plena actualitat. Aquesta sessió serà la continuació a la sessió realitzada el passat 14 de gener al Palau Macaya i que ja vam treballar la qüestió de la immigració amb molts professionals.

Adjuntem el programa de la sessió i us convidem a assistir-hi tot recordant-vos que us heu d'inscriure abans del proper 15 d'octubre. Places limitades. Us hi esperem!

Lliurament dels Premis del “Grupo Senda”

El dia 2 de juliol en la sala d’actes del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, a Madrid, ha tingut lloc la concessió dels Premis Senda en la seva 6à edició. Aquests Premis subratllen nombrosos aspectes de l’aplicació dels Serveis Socials, tals com l’envelliment actiu, iniciatives innovadores, turisme i oci, nutrició i la  salut i el benestar. L’acte ha estat presidit per la Reina Sofia.

Els premiats han estat: l’Obra Social de la Caixa, l’entitat Llunion de l’ONCE, el projecte CLECE, el servei de teleassistència de Castella-La Manxa, el projecte Psicom de la Universitat de Santiago de Compostela, el servei de menjar a domicili Ucalsa, la Plataforma de Tena Lady, l’atenció corporal de Weleda, els programes per a gent gran “CAUMAS: el valor del talent senior”.

Entre els premiats ho ha estat Rosa Domenech amb el guardó “Professional de l’any”, com a treballadora social amb una llarga trajectòria, en l’avantguarda dels serveis Socials a Catalunya, en l’àmbit públic, en l’acadèmic i en el tercer sector social.

L’acte ha estat una projecció pública important d’un teixit de serveis que en distintes modalitats integren una oferta molt important a l’abast dels usuaris

Premio Senda a Professional de l'any a Rosa Domènech

Ens plau comunicar-vos que el jurat de la sisena edició dels Premios SENDA, ha acordat atorgar el premi Professional de l’any a la presidenta d’Impuls a l’Acció Social, la senyora Rosa Domènech.

Els Premios SENDA reconeixen la tasca d’empreses i institucions a favor de la millor qualitat de vida i la difusió d’una imatge adequada de les persones grans així com iniciatives tant públiques com privades, en el sector sociosanitari. En aquest cas, s’entrega el Premi a Rosa Domènech, en reconeixement a la seva trajectòria de més de 50 anys com a treballadora social i com a pionera dels serves socials a Catalunya, tant en l’àmbit acadèmic, en l’àmbit públic i en el tercer sector.

L’acte d’entrega del guardó anirà a càrrec de Sa Majestat la Reina Sofía, i tindrà lloc el proper dia 2 de juliol, a les 18h, al saló d’actes del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad a Madrid. Podeu obtenir més informació sobre aquest esdeveniment a www.gruposenda.es.

Crònica del darrer Fòrum de Debat Social

Dilluns 15 de juny de 2015, a les sis de la tarda, a l’Ateneu BarcelonèsFÒRUM DE DEBAT SOCIAL

L’islam, avui

Ponent: Jaume Flaquer, doctor en estudis islàmics per la Sorbona de París.

Presenta i coordina: Rosa Domènech.

Assisteixen 60 persones.

Presentació: Jesuïta. Responsable de l'Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya.  Llicenciat en filosofia per la UB. Llicenciat en Teologia pel Centre Sèvres de París. Doctor en Estudis Islàmics per l'EPHE (Sorbona de París) amb una tesi sobre el místic sufí Ibn ´Arabî. Col·labora a Migra-Studium. Ha publicat amb Cristianisme i Justícia " Fonamentalisme" (quadern 77, maig 1997) i "Vides Itinerants" (quadern 151, desembre 2007).

Intervenció de Jaume Flaquer:

Quan parlem de l’islam avui hem de començar parlant del debat que hi ha sobre les diferents tipologies, idees i tendències. Els primers en patir el debat intern són les poblacions musulmanes. Hi ha una certa persecussió a les minories del pròxim orient però els mateixos musulmans tenen aquests debats interns. Tenen el repte de la modernitat i com respondre sobretot a partir de la legislació tradicional islàmica. Què es fa amb aquesta legislació, aquest dret diví? La violència d’aquest debat es basa pràcticament en que si al llarg de la història de la humanitat, Déu en cadascun d’aquests períodes dóna una legislació per tal que cada poble segueixi un camí recte per arribar al paradís, i si a cada moment de la història pertoca una llei diferent però la plenitud es revela en l’època de Mahoma, que passa quan aquesta llei queda antiga? Quan es posa en dubte, quan no es pot posar a la pràctica, aquí és on sorgeix el debat.

Un musulmà entén que la seva legislació és la darrera i que per tant és la que ha de regir, la que deroga les anterior. Creu que tots els jueus s’haurien d’haver convertit al cristianisme i després, tothom a l’islam per lògica, perquè és la darrera llei divina.

Si avui en dia toqués un altre dret per regir els països islàmics (fet que passa a molts llocs) alguns es podrien preguntar si es traeix a Mohama. Aquesta pregunta és molt radical i ens ajuda a entendre com es comprenen aquests temes i corrents salafís, els que defenses que cal defensar la llei tradicional. Si Mohama rep el dret diví, ens hem de regir per aquesta. Tots els països que no responen aquesta llei islàmica tradicional són vistos malament per aquestes corrents salafistes.

Amb aquesta lògica el moviment té molt de suport. A Catalunya, un 15% de la població musulmana està d’acord amb aquest tipus de pensament. Aquest moviment no és violent, sí que intentant imposar lleis medievals pot acabar-hi havent-hi violència. És moviment que viu marginat en la societat catalana i no tenen un projecte d’islamitzar la nostra societat.

En canvi sí que trobem que hi ha un moviment que vol incidir en el poder polític per transformar la societat. És el salafisme polític. Aquí dins hi apareix el jihadisme que utilitza la violència com a eina. És una minoria que abraça la violència.

La llei islàmica és un element de dret que incorpora temes d’estructuració de la comunitat i de maneres de pregar, també sobre la moral (allò permès i allò que no ho està). Amb aquesta llei un musulmà podria viure fàcilment a qualsevol lloc del món. Podria obeir a les creences i valors sense gaires problemes. La dificultat es troba en que el dret islàmic incorpora elements que són de dret civil, dret penal, familiar i econòmic. Aquestes són les veritables dificultats.

La qüestió familiar, penal, civil són impossibles a països com els nostres. És per això que els grups salafís ens critiquen que no donem llibertat religiosa, sols llibertat de culte.

Com un musulmà no salafí pot donar resposta? Una manera és posant un punt crític entre el que creu un salafí i el que és el dret islàmic. La llei islàmica com a tal no existeix, hi ha l’Alcorà i les hadiz dels profeta, relats sobre el què va dir i va fer Mahoma durant la seva vida. Cap d’aquests documents tenen formulació jurídica. Són relats no textos que diguin que s’han de complir pels segles dels segles. Fer-la llei és una interpretació.

Per tant el que tenim és l’Alcorà (segle VII), els hadiz que parlen del profeta (escrits 3 segles més tard de la mort del profeta) i tres segles més tard que es tradueix a nivell jurídic tot aquest material. El salafisme confon aquests codis jurídics amb la llei islàmica. Un musulmà ha de dir-li que va massa ràpid, que barreja coses. Així es podria atacar conceptualment aquesta aparent lògica perfecta del salafisme.

Una altra via, que encara no s’ha encetat per part dels musulmans, és posar un interrogant sobre la suma del profeta. I estudiar com es va escriure l’alcorà i saber els origens veritables de l’islam. Això ho hauran de fer en algun moment o altre. El catalocisme ho va fer.

Mentrestant no es fa una lectura crítica de l’Alcorà però des dels moviments reformistes sí que en la fan des de la pressió dels drets humans i la pressió dels països occidentals. Aquest comença a ser un moviment important avui en dia (un 40% a Catalunya). Posem l’exemple de la lapidació en casos d’adulteri. La llei tradicional demana la pena de mort tant per homes com per dones i si no estan casats o divorciats flagel·lació. El corrent reformista empès per la força dels drets humans, rellegeix els textos i intenta buscar noves sortides. A l’Alcorà no apareix la lapidació, en els hadiz sí. Com pot ser? I la poligàmia? És una interpretació? Què es diu literalment? Què diu un text? I l’altre? Seria recomanables tornar a fer una lectura dels textos i no de les interpretacions.

El moviment d’Al Qaeda lluita de forma violent per aconseguir objectius salafistes. El moviment de l’Estat Islàmic ve de lluny. Funciona perquè en la base hi ha tot el sistema de Sadam Hussein i tota l’estructura dels serveis d’espionatge i serveis secrets d’aquell moment. Funcionen perquè saben fer funcionar un Estat. Han aconseguit que molta gent abraci molt el moviment. De portes cap en fora l’Estat Islàmic està fent una difusió molt radical. Defensa crear un Estat, a diferència d’Al Qaeda. Toca crear un Estat perquè creuen que s’està arribant a la fi dels temps. Fan un tipus de propaganda molt bona per aconseguir objectius. Cap-i-cua, acabar tal i com es va començar. La lluita final de la humanitat, que enfrontarà l’exèrcit dels bons (ells) i els dolents (jueus, cristians i tots els musulmans que no estiguin d’acord amb EI). Per això fan crida a tots els musulmans perquè vagin a ells. Després de la lluita vindrà Jesús i es convertirà en Kalifa, etcètera, etcètera, etcètera.

Aquests relats escatològics són els escoltats per molts musulmans; són molt similar a lluites apocalíptiques de pel·lícules. L’Estat Islàmic estan identificant certs senyals de la tradició musulmana amb símbols actuals. Això fa que tinguin una certa resonància i que arribi a força població.